La verdadera festa en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, és aquella que està gravada a sang i foc dins de l'ADN del paterner. Ja ho diu la lletra de l'himne de la Cordà: "foc, foc i foc... ". És la que naix de dins del cor dels paterners i es manifesta en forma de femelleta, passacarrer, catxap, coetó, paella, espasa mora o Trasllat. Segurament si esta festa nostra paternera haguera nascut a conseqüència d'estímuls externs com poden ser la necessitat de mantindre una tradició, perquè aixina ho han fet els nostres antics i aixina ho hem de fer nosaltres, i arguments igual de peregrins, el més probable és que la nostra festa ja s'haguera extingit fa un bon grapat de temps, com ja ha passat amb altres festes locals que dormen en el somni i el record dels nostres avantpassats. Enguany, donades les circumstàncies d'emergència sanitària provocades per la pandèmia ocasionada pel coronavirus, la Comissió de Festes de Paterna, en un exercici de responsabilitat i maduresa, ha pres una decisió històrica que és la de suspendre les Festes Majors de Paterna en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer corresponents a l'any 2020. Es tracta d'una decisió, a més a més, extraordinària, no tant pel fet de la suspensió en si, que ja s'ha produït en contades ocasions al llarg de la nostra història: per motius de revoltes, com ja va succeïr a l'any 1873 amb un alçament carlista, o per motius bèl·lics, com ja va passar durant la Guerra Civil En este cas que ara mateix se'ns presenta, la seua peculiaritat ve ocasionada pel motiu, ja que no hi ha intervingut la mà de l'home perquè es suspenguen les festes, com ja va passar a l'any 1890, en que un brot de còlera obligà a suspendre les nostres festes. Ara també, un malèvol virus ha ocasionat un estat d'alerta sanitària i de pandèmia global que hi ha produït la paralització de la vida quotidiana en tot el món. I no puc evitar mirar cap enrere en el temps i recordar aquells dies en els quals la festa paternera era la il·lusió en l'espera de tot un any. O l'alegria dels dies de trasllat del Crist de la Fe a ritme del pasdoble Amparito Roca. O la meua emoció en replegar de la mà de la Regina de les festes la Flor Natural. O l'elegància en brandar l'espasa mora de Mariangeles la Cota. O la mà invicta d'un incombustible Pepin en alçar la llum roja per a indicar que ha conclòs la Cordà. O el fervor, la devoció i el respecte de tot el poble de Paterna cap al Crist de la Fe en la seua Processó General.... Tot açò, pot destrossar-ho un virus més menut que un pensament? Evidentment, no. I un milió de voltes no. L'estat d'alarma passarà. La pandèmia ocasionada pel coronavirus, passarà. Les festes d'enguany se suspendran. Però eixa festa gravada a sang i foc dins de l'ADN del paterner reviscolarà des de les seues entranyes, oferint-nos a tots els paterners unes festes renovades. Perquè realment podrem dir que hem vençut el coronavirus, no el dia en el qual este virus desaparega del rostre de la terra, sinó quan puguem abraçar-nos sense cap de por al contagi a qualsevol persona que ens rodege. Aleshores serà quan el coeter major encendrà la flama verda, donant inici de nou a una nova Cordà.
