Francisco Brines

Esta setmana es va fer públic que el Ministeri de Cultura i esports ha acordat concedir el prestigiós Premi Cervantes al poeta d'Oliva Francisco Brines. Es tracta d'una extraordinària notícia, tant per la informació en si que transmet, com és l'entrega d'un premi literari tan important i valuós com és el Premi Cervantes, com pel fet que este premi se li entregue a un poeta -car sempre s'ha considerat la poesia la germana pobre de la literatura-, com pel fet que es concedisca a un poeta valencià de la talla intel·lectual de Brines, el qual està enquadrat dins del grup literari anomenat la Generació dels cinquanta. Entre altres destaquem a Jaime Gil de Biedma, Carmen Marín Gaite, Ana maría Matutes, Ángel González, Gloria Fuertes, Juán Marsé, Antonio Gamoneda, José Agustín Goytisolo, Rafael Sánchez Ferlosio, José Hierro, José Manuel Caballero Bonald... Han sigut aquells xiquets de la guerra, normalment fills de famílies acomodades, que mamprenen a escriure per allà pels anys cinquanta una literatura social, compromesa, en plena dictadura, en una època de restricció de llibertats. Es tracta d'una literatura que si bé continua tenint un fort contingut polític i social, la veritat és que els seus autors es van desvinculant d'este tipus de literatura i, a poc a poc, van elaborant, amb un llenguatge líric, cuidat i pulcre, una literatura més intimista que reflexiona sobre qüestions humanes i filosòfiques. Es van allunyant de la poesia ètica i social per a entrar novament en la profunditat del poeta. En el cas de Francisco Brines, podem destacar que es tracta d'una de les veus més intimistes dins de la poesia del segle vint en general i de la Generació dels cinquanta en particular. La seua veu poètica cultiva un lirisme intimista que reflexiona al voltant del pas del temps, on la infantesa apareix com un temps mític que desconeix la mort. L'adult ha sigut expulsat definitivament del paradís de la infantesa i només en alguns moments, l'home recupera la plenitud vital experimentada en la infantesa. El jurat del Premi Cervantes, ha reconegut "su obra poética, que va de lo carnal y lo puramente humano a lo metafísico, lo espiritual, hacia una aspiración de belleza e inmortalidad. Es el poeta intimista de la generación del 50 que más ha ahondado en la experiencia del ser humano individual frente a la memoria, el paso del tiempo y la exaltación vital". Llicenciat en Dret, Filosofia i LLetres i Història, és Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Va ser lector de literatura espanyola a la Universitat de Cambridge i en acabant, professor de llengua espanyola a la Universitat d'Oxford. La seua obra poètica ha estat reconeguda amb diversos guardons: El premi Adonais per "Las Brasas" (1959), el Premi de la crítica en la modalitat de poesia castellana per "Palabras en la oscuridad" (1967), el Premi de les Lletres Valencianes el 1967, el Premi Nacional de Poesia per "El otoño de las rosas" (1987), el Premi Fastenrath per "La última costa" (1998), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1999), el Premi de Poesia Federico García Lorca (2007) i el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2010). El 9 d'octubre de l'any passat se li va concedir l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Hui les lletres Valencianes es vesteixen d'alegria i de goig per la concessió de tan important guardó a un colós de les nostres lletres com és Francisco Brines. Per a l'equip de redacció d'este blog es tracta d'una excel·lent notícia de la qual alegrement ens fem ressò. Des de la humiltat d'estes lletres, cridem ben alt i clar: Moltíssimes felicitats, Francisco Brines!

K&Vgaraje wrapping

Un dia qualsevol del mes de gener d'enguany, Kike García, camioner de transport internacional, va aparcar el seu camió a la cuneta d'una carretera qualsevol, ja cansat de rodar amunt i avall. Es va baixar de la mole amb rodes en la que pràcticament tenía la seua llar i es va montar el seu propi negoci amb la il.lusió de qui estrena sabates noves. Al carrer  Carrer Font del Gerro 62, a Paterna, va trobar el lloc ideal per a fer realitat allò que duia temps projectant-se a la seua ment: Un taller de car wrapping. Estem parlant de principis d'any, quan allò del coronavirus i la pandèmia que vindria a continuació no era més que una novel.la de ciencia ficció. Estant en ple muntatge del seu negoci, esta pandèmia va fer que les gestions per a obrir el seu negoci es ralentitzaren. Al final, va poder inaugurar el seu establiment en el mes de maig, al que va anomenar K&Vgaraje wrapping, amb totes les mesures de seguretat que els nous temps obligaven.

Què és això del car wrapping? L'activitat principal d'este negoci és la decoració de cotxes i motos particulars amb vinil. La técnica consisteix, com el seu propi nom indica, en embolicar (wrapping) el vehicle, bé sencer, o bé algun element del mateix (retrovisors capó, sostre, paracolps....) amb vinil fundit d'automoció. Amb calor, s'adhereix a la zona per on s'ha estés i queda com si haguera acabat d'eixir d'un taller de xapa i pintura, recien pintat.

Sol associar-se a sovint amb el tuning o tunejat de vehicles.En els dos supostos, es du a terme la personalització del vehicle. Però, mentre que el tuning és sinònim de personalització d'un vehicle motoritzat a través de diferents modificacions de la mecànica per a un major rendiment i també aplicat popularment a canvis exteriors de la carrosseria i fins i tot interiors de la cabina, Per tant, mentre el wrapping només canvia l'aspecte exterior del vehicle amb l'aplicació de làmines de vinil, el tuning va més enllà i modifica el que podríem dir que és el bricolatge del vehicle.

Per tant, el wrapping permet eixa personalització de l'exterior del vehicle, amb els colors de moda del moment, amb l'avantatge de que eixa pel.licula de vinil que s'ha adherit a la carrosseria del vehicle, la protegeix de les inclemències de l'oratge, com poden ser el sol o la pluja. A més a més, es tracta  d'una tècnica reversible, permetent despegar en qualsevol moment el vinil i tornant el vehicle a lluir la carrosseria original

K&Vgaraje wrapping aplica esta nova tècnica novedosa, utilitzant vinil fundit d'automoció  de primeres marques a nivell mundial com poden ser, entre altres Hexis, Avery Dennison..., tot açò en una ampla gama de colors i una extensa gama d'acabats en brill, mate, cromat, llis i, fins i tot amb retolació previa, especialment recomanable açò últim per a vehicles d'empresa.

En estos temps de pandèmies, confinaments i altres restriccions ocasionades per la covid-19, encara hi ha persones emprendedores com Kike García que, tenen l'espenta necessària com per a començar una nova etapa profesional sense por al canvi, així com la valentia suficient de dur a terme este canvi d'etapa profesional en uns temps difícils com són els que estem vivint en estos moments. Des d'estes paraules no podem més que aplaudir la seua iniciativa i desitjar-li el millor dels èxits profesionals.

Més pluja

En esta nova era covid que ha fet parar el món en sec, pareix que hem oblidat que la natura continua el seu procés ordinari, que es va repetint cíclicament des que el món és món. Però no, la natura no se n'oblida de nosaltres i està sempre present d'una manera efectiva entre les persones, perquè també som natura. El temps va passant i amb ell, es van succeint les estacions. I és que, quan arriba la tardor, a les nostres terres sempre hi ha uns dies en els quals sol produir-se algun tipus de temporal, es diga gota freda, DANA o el nom amb què vulguen qualificar-lo els meteoròlegs, amb nom de persona inclòs, que sol ocasionar crescuda de barrancs, desbordaments de rius, inundacions i riuades que causen mals i desfetes per tot arreu, com hem tingut ocasió de comprovar estos dies. La pluja està present a la nostra cultura, a la nostra literatura, a la nostra música. Ja de ben menuts solíem cantar Que llueva, que llueva, la virgen de la cueva, a la guarderia, cridant com a colofó final de la cançoneta Que rompan tus cristales y los míos no! Plou poc, però, per a lo poc que plou, plou prou, sol dir el nostre refranyer fent un divertit joc de paraules, especialment dedicat per als més menuts. Plou i plou en finíssimes agulles / plou i prou / en la brossa i el terrat escrivia un inspirat Vicent Andrés Estellés en un poema que encertadament va musicar el nostre Paco Muñoz, ja fa alguns anys. Llueve y las aceras están mojadas cantava una jove María Villalon, allà per l'any 2009. Un poc més abans en el temps, l'any 1993, s'escoltava a les emisores de ràdio Si hay si tembló, la lluvia cae en soledad que cantaven uns melancòlics Celtas cortos. Viaja por el cielo, llega a tu ciudad / Y empieza a diluviar, cantaven en 1987 uns divertits Toreros Muertos, amb un més divertit encara Pablo Carbonell, en cap. En un context diferent, un romàntic Carlos Goñi cantava a finals dels noranta, l'any 1997, Aquel día amenazaba más tormenta, y la tormenta no se hizo de rogar, tot fent un autèntic paralelisme entre la pluja i el terrorisme. Oh no, it's raining again, cantava un magnífic grup anomenat Supertramp allà pels finals dels anys setanta del segle passat. O una exuberant Pepsi DeMacque cantava  en 1998, Think anew right through, you're a man in the rain, davall la direcció i la guitarra d'un admirat Mike Oldfield. O una somniadora Enya, amb veu de vellut, en 2005 interpretava Every time the rain comes down. I, cóm no! Gene Kelly ballava plàcidament davall la pluja a la pel·lícula que porta el mateix nom. Era l'any 1952. Qui ha fet un sabatejat tan esplèndid com ell, a probablement, al que s'ha considerat com el millor musical del cine dels Estats Units? La pluja sempre ha estat i està present entre nosaltres,  com una banda sonora original, per damunt de pandèmies i de confinaments perquè, no ho oblidem: nosaltres també som natura, encara que un virus mesquí i mortífer vulga fer-nos-ho, traure del cap.

Cinc en un llit

Tal volta si no haguera sigut per esta pandèmia cruel que ens està assotant sense pietat des del mes de març, este llibre ja hauria eixit al mercat en primavera, dins de la roda de presentacions de llibres que es duen a terme a la Fira del Llibre que se celebra a València als jardins dels Vivers en el mes d'abril. Però les circumstàncies han fet que s'ajornara fins a la tardor i que es presentara en el marc de la plaça del llibre valencià, que des de fa uns anys se celebra a la ciutat de València a la plaça de l'Ajuntament, coincidint amb la festivitat de Totsants. Cinc en un llit és una versió d'una cançó infantil tradicional americana anomenada Five in the bed. Cançó que, l'autora de la publicació, Anna Roig Llabata*, ja va conéixer en la seua versió original quan va estar vivint de menuda als Estats Units. Es tracta d'una cançó didàctica, emprada per a introduir als xiquets al fantàstic món dels números. En el seu moment, va ser traduïda a la nostra llengua pel cantautor Xesco Boix i també va ser interpretada amb posterioritat pel nostre contacontes Llorenç Giménez, tristament desaparegut fa poc. En la publicació d'esta edició de Cinc en un llit, s'annexa un enllaç a la versió que d'esta cançó infantil ha fet el músic Àlvar Carpi, cançó adaptada als nous temps que vivim i que nosaltres també afegim a este blog el mateix enllaç. (Cliqueu ací per a escoltar la cançó)  Cinc en un llit, és una publicació duta a terme a la col·lecció Cantem i contem, de l'editorial Bullent i és per a Anna Roig Llabata, autora de les fantàstiques il·lustracions que porta dins, especialment emotiva, tant pels temps viscuts en els quals ha dut a terme la seua preparació, que va ser en ple confinament, com sobretot pel record de Llorenç Giménez Tarazona, el nostre contacontes d'Alfafar que, com ja vàrem dir abans, ens va deixar recentment i amb qui l'autora ja va compartir altres publicacions que va il·lustrar, com varen ser Els animals agraïts, utilitzant la tècnica del collage. En el cas que ara ens ocupa, es tracta d'un llibre especialment cuidat -alguna cosa bona hauria d'haver tingut el confinament a conseqüència de la pandèmia, temps en el que es va gestar este llibre-, les magnífiques il·lustracions del qual, les ha dut a terme una Anna ja madura professionalment, utilitzant de nou la tècnica del collage, però esta volta mixta, de paper -paper adquirit a la llibreria Sambori de Paterna abans de tancar- i fotografia. Amb tots estos ingredients, veu la llum Cinc en un llit, llibre ben acabat, millor imprés i magistralment il·lustrat, especialment destinat per als xiquets menuts que estan coneixent els primers números i amb el que s'ho passaran molt bé aprenent-los. "Eren cinc en un llit i el petit ha dit: feu lloc, feu lloc..."

*Anna Roig Llabata, és una artista plàstica valenciana establida a Paterna, lloc d'on són els seus avantpassats materns, on s'ubica el seu taller on treballa. Per a conéixer-la una miqueta més, podeu llegir l'entrevista que li vàrem fer, amb ocasió de l'exposició de la seua sèrie Frágil-Difícil a la prestigiosa galeria d'art Galería Cuatro, de València, el novembre de 2018:  (Entrevista Anna Roig Llabata).