Escriure per a ningú.

Una volta més són els diaris els qui em donen peu a escriure una entrada al meu blog. I és que el titular que llisc a la premsa és que el...

 Estic rellegint-me el llibre "Del café Gijón a Ítaca" , del molt admirat Manuel Vicent on, amb una prosa extraordinària ens n...

 Al treball m'han canviat l'ordinador. Pareix ser que el nou equip és més ràpid, té major capacitat de memòria i no sé quants ava...

Estava predeterminat que, a l'igual que la meua germana, jo també anara al parvulari del Calvari durant dos anys, per a després entra...

És costum quan arriba el bon oratge anar a dinar a cals pares o a cals iaios, sense ningun motiu especial, ni ninguna onomàstica a cele...

No n'hi ha  element que unisca tant a les persones com puga ser la satisfacció de les necessitats primàries bàsiques. No en va, el ...

Hace catorce años se extinguió la figura de la clavaría y el clavario mayor, así como una determinada forma de organizar las fiestas en h...

Després de dinar, sempre m'agrada vore una miqueta la tele. I observe que a la Dos, tornen a emetre, per enèsima volta, la sèrie Ver...

Una becada no deixa de ser un colp donat amb el bec per part d’un pardalet, per a engolir algun que altre aliment. En sentit figurat, eix...

Ja fa un temps vaig entrevistar a una persona de Paterna per a obtindre informació per a escriure un article per al llibre de festes. E...