Espardenyaes.

En tot  territori on hi han varies llengües en contacte, sempre n'hi ha un flux de paraules, d'expressions, de girs lingüística que es mesclen les d'una llengua amb les de l'altra  i al contrari, com si d'una pastera de pòrtland es tractara. Este fenomen fa que es done lloc a expressions i paraules increïbles i a voltes un tant al·lucinants que, al final, a força d'escoltar-les pareix que siguen pròpies  de la llengua que en eixe moment s'està emprant. Açò, unit al tarannà obert i una mica burleta, per dir-ho d'una manera fina, que tenim els valencians, dóna com a resultat una paraula nova que és la de "espardenyaes". Així, sense la -d- intervocàlica entre la a- i la -e, per a donar-li un esperit més castís i més casolà.

Què són les espardenyaes? Són les paraules que no essent les pròpies d'una llengua, pel fet d'estar en contacte amb una altra i no sabent quina és eixa paraula en la llengua que s'està parlant, es substitueix per la equivalent en l'altre idioma, tot i adaptant-li la fonètica. Al diccionari se'ns defineix com a "paraula o frase incorrecta dels valencians en parlar castellà". Així, vem que quan un valencianoparlant intenta expressar-se en castellà, a voltes n'hi ha alguna paraula que no coneix i la substitueix per l'equivalent en valencià. L'exemple paradigmàtic seria el del "tio Canya", que set voltes va fer cua en presentar uns papers per no saber expressar-se en llengua de forasters.

Donat el progressiu deteriorament de la nostra parla, sobretot a la ciutat de València i els pobles el seu voltant que formen la seua àrea metropolitana on els castellanismes s'han introduït com si no n'hi haguera amo, açò ha dut com a conseqüència que a l'hora de parlar el nostre idioma, este estiga gangrenat de castellanismes que són prou difícils de llevar-se-los de damunt.

Jo em reconec pecador impenitent d'este tipus de conducta. Són molts els castellanismes que utilitze en la parla diària, sobretot amb els meus companys de treball. I no deixa de ser curiós que, a partir d'una volta que un de nosaltres -segurament seria jo- va soltar una espardenyada que va sonar com si fora una blasfèmia, vàrem decidir anar anotant a un paper les diferents paraules, frases i girs lingüístics que un o altre anem dient en el dia a dia. Començant pel famós "apellit" en lloc de cognom, moltes i d'antologia són les expressions que solem dir. "Feches" per dates, "abuelos" per iaios, "siguient" per següent, "lavavajilles" per rentaplats una "llamà" per una telefonada, "un got de llet entera" per un got de llet sencera, els "datos", per les dades, "t'ahorres" per t'estalvies, "rechasar" per rebutjar,... moltes i molt gracioses són les paraules que solem dir equivocadament i que ens val per a provocar un somriure a mitant matí o inclús alguna que altre esclat de riure. El paper de tamany DIN A4 ja l'hem omplit per les dos bandes. I estem pensant comprar una cartolina per a continuar embrutant-la d'aspres "espardenyaes".