domingo, 10 de febrero de 2019

Mòbil perdut



Un dia més, m'he alçat de bon matí per a anar a treballar. Després d'arreglar-me, vestir-me, desdejunar-me, eixir al carrer i anar cap al cotxe, tot per eixe ordre, una volta he encés el motor de l'automòbil, m'he palpat les butxaques del pantaló, davant d'una inquietant evidència, que és que no duia el mòbil damunt. Mentre encenia el motor del cotxe i començava a rodar, he mamprés a pensar si l'havia perdut, o si me l'havia deixat a casa. El primer que he fet ha sigut fer memòria de quan havia sigut l'última volta que l'havia agafat per a fer ús d'ell. I de seguida m'ha vingut a la ment la bucòlica imatge d'estar palpant la pantalla i d'estar dins de les xarxes socials un parell d'hores abans, al mateix lloc on tot el món sol fer eixa mateixa operació a primeríssima hora del matí. Llavors he pensat que no l'havia perdut, la qual cosa m'ha tranquil·litzat prou. Mentre canviava de marxa i accelerava, he començat a fer memòria d'on me l'havia deixat. Sempre hi ha quatre o cinc llocs on solc deixar a casa el mòbil. Si no està en cap d'eixos llocs, pràcticament, ja el done per perdut: O bé al banc de la cuina davall del microones. O bé damunt de la taula de la llibreria. O bé al servici, al costat de la pica. O bé damunt de la taula del menjador, o de la tauleta baixa que hi ha davant del sofà, on solem vore la tele. En parar a un semàfor en roig, una volta ja pràcticament localitzat el mòbil a la meua ment i ja quasi a punt d'arribar al lloc de treball, el dubte que m'ha brollat a continuació, ha sigut el següent: Què faig? Torne a casa pel mòbil? O vaig directament al treball sense el telèfon? Si vaig a casa i l'agafe, el tindré tot el dia al meu servici, per a rebre telefonades que espere, tant del treball com personals, i també per a fer aquelles telefonades que realment necessite fer. Però sé que arribaré una miqueta més tard al treball. No hi ha novetat, perquè eixe temps perdut, en acabant el recuperaria. Si deixe el mòbil a casa, arribaré a hora al treball. Però estaré tot el dia donant-li voltes al fet de no tindre el mòbil a la mà i amb l'ansietat de no saber si m'ha arribat alguna telefonada precisa, fins a la vesprada que arribe a casa. Probablement no hi rebré cap. Però, i si rep alguna telefonada precisa i que no agafe en el moment que realment era precís? Després d'estar pensant-ho una estona, dos semàfors més enllà, al final he pegat mitja volta i he tornat a casa de nou. He pujat a dalt. L'he buscat i l'he trobat. Estava a la butxaca del batí d'estar per casa. Amb la troballa, he tornat invicte al treball on ja m'he posat a fer les meues tasques. Però mentrestant, en el camí de casa al treball, he començat a pensar en la importància de les noves tecnologies a la nostra societat, en com ens poden fer anar de cap en el moment més inoportú i en com podem estar de venuts si no portem damunt el telèfon mòbil, que ens acompanya fins als llocs més inversemblants de la nostra vida.