El 10 d'abril de l'any 1238, el rei Jaume I, va conquerir el poble de Paterna. Es va tractar d'una conquesta pacífica, a conseqüència d'un pacte entre els representants reials i els de la localitat, per la qual cosa, no va haver-hi cap lluita al nostre poble a conseqüència de la reconquesta. No va caldre, per tant, repoblar el nostre poble amb una "Carta-Puebla" com sí que va ocórrer a altres localitats, sinó que els habitants paterners musulmans, no varen ser expulsats, perquè varen continuar vivint a Paterna. Més de set segles després d'aquells fets històrics, uns jóvens festers, en plena explosió de les festes en honor al Santíssim Crist de la Fe i sant Vicent Ferrer, es varen vestir de moros i, emulant les desfilades mores de poblacions amb tradició festera com Alcoi, Cocentaina, Albaida i tants altres, sobretot de terres alacantines, varen fer un desfile moro pels principals carrers de Paterna. Esta desfilada que va nàixer a principis dels anys setanta, entre la improvisació i la diversió, la festa informal i l'amor pel seu poble, va clavar a terra la rella de la festa mora i cristiana a Paterna, fins a arribar a tot el desenvolupament fester que ha tingut fins al dia de hui i del qual podem gaudir el penúltim cap de setmana d'agost. Quina significació té que hui en dia, set-cents anys després d'aquella reconquesta, que es continue celebrant esta efemèrides? Diuen que la paraula Comparsa és una expressió que prové de l'italià i que fa referència a aquell conjunt de persones que en les representacions teatrals, figuren i no parlen. Segons pareix, al segle XVI, al nord d'Itàlia, les companyies de teatre varen crear eixe tipus de personatge que actuava més bé com a figurant. I d'ací, va evolucionar com a grup de persones que desfilen pels carrers de qualsevol ciutat. Si a esta paraula li afegim el qualificatiu mora, estem parlant de solemnitat, pompa, exotisme i diversió. Si li afegim el qualificatiu cristiana, ens referim a tradició, alegria, ostentació i festa. Si parlem de comparsa mora i cristiana, parlem de fraternitat i de germanor. En les comparses mores es reviu l'esperit d'aquells moros que vivien a Paterna abans de la reconquesta, dels quals hem heretat, entre altres coses, la ceràmica i el regadiu de Paterna, mentre que en les comparses cristianes es reviu l'esperit d'aquells cavallers que varen vindre en companyia del Rei Jaume I. Com no podria ser d'una altra manera, d'entre tots ells, hem de destacar la figura d'Artal de Luna, a qui se li va concedir l'Alqueria de Paterna i Manises, tal com distribuïx el llibre de repartiment. En el cas del nostre poble, a Paterna, esta reconquesta fou duta a terme d'una manera pacífica. Que estes festes que ara comencen, siguen la manifestació plena de la fraternitat, l'amistat i la germanor entre tots els paterners, i que, sobretot, predomine l'esperit pacífic que sempre ha existit al nostre poble al llarg de la nostra història.
