jueves, 31 de diciembre de 2020

2021

No serà difícil superar l'any que ara acava. Fa tres-cents seixanta-cinc dies, a este mateix blog vos desitjaven un feliç any nou 2020, amb les més sinceres de les intencions i els nostres millors dels desitjos. Però, tal com va començar, tres mesos després, es va capgirar l'any, de tal manera que el tall de la dalla va començar a dansar en forma de pandèmia mundial per tot arreu, darrere de la mascareta d'un virus maligne, acarnissant-se especialment amb els més majors. Tot açò, acompanyat de la pèrdua de persones molt estimades per mi, farà que, amb el pas del temps, este any que ara acaba se'l recordarà de la mateixa forma i amb la mateixa indiferència, com qui intenta fer memòria d'allò que estava fent fa quatre mesos a les cinc de la vesprada, o el que va menjar el passat catorze d'octubre per a dinar. En este nou any que ara comença, el moviment de rotació de la Terra continuarà fent que esta gire sobre el seu propi eix i seguiran succeint-se els dies i les nits, sense solució de continuïtat. "El carro de Phebo despues de aver dado mil quinientos siete bueltas en rueda", va escriure un picant Fernando de Rojas per a concloure la Celestina. Ara, quan el moviment de translació fa que eixe mateix carro de Phebo done per acabada la seua volta número 2020, el fred d'este hivern serà succeït per una tímida primavera que arrancarà un nou cicle de cultiu. Les aus tornaran a fer el seu niu als llocs més recòndits i la rosella tornarà a quallar de roig el bucòlic paisatge de la muntanya. Vindrà un calorós estiu que granarà la fruita a l'arbre mentre a les platges es dauraran els atlètics cossos de noves generacions de jóvens, tal com féiem nosaltres en el seu moment, fa ja uns quants anys. Una nostàlgica tardor vindrà a collir la fruita penjada a l'arbre de les nostres il·lusions, els nostres desitjos, les nostres expectatives i les nostres esperances, per a concloure l'any en un nou Nadal que tornarà a portar-nos el gust del torró de la nostra més dolça infància i els nostres benvolguts records de xiquet, especialment relacionats amb aquells que ens varen precedir. Amb el compliment d'estes quatre premisses que, segur que es compliran, ja podríem donar per bo eixe nou any que ens espera. Només demane a este nou any que ara comença que, ja que no he pogut concloure este 2020 amb totes les persones que realment m'he estimat, que almenys sí que puga concloure el 2021 amb tots aquells que des de principis d'any m'acompanyen en el dia a dia i que m'estime, entre els quals estàs tu, estimat pacient lector d'este humil blog. Per als que ja no estan, la meua oració. Per als que estan, la meua estima. Per als que vindran, el millor dels meus desitjos. Perquè ara que estem a punt d'escabussar-nos en uns esperats tres-cents seixanta-cinc dies, de cor volguera que foren tres-centes seixanta-cinc oportunitats per a ser tres-centes seixanta-cinc voltes millors persones. Adeu 2020. Hui, més que mai, benvingut, 2021!!