domingo, 17 de febrero de 2019

Afaitar



La mare de mon pare, tenia un germà fadrí que, com deien antigament de forma eufemística, no acabava d'estar aplomat del tot. Com la meua iaia Remedios tenia tres fills i, per tant mon tio Rafa tenia tres nebots, arribà un moment en què, en fer-se major l'home, es va decidir que el tio Rafa anava a viure durant quatre mesos a casa de cada nebot. Com mon pare era el nebot major, quan arribava el mes de gener, i fins al mes d'abril, vivia amb nosaltres a cals meus pares. De maig a agost vivia en ca ma tia Reme i, de setembre fins a desembre en ca ma tia Pili. Quan estava a cals meus pares, el dissabte de matí era dia de neteja personal. Dia de dutxa i d'afaitat. A la galeria del pis de cals meus pares, hi havia una cadira on seia el tio Rafa. Mon pare, eixia amb la brotxa, el sabó d'afaitar, la maquineta, que duia dins una fulleta clàssica que tallava moltíssim i una tovalla. Li posava la tovalla ben enrotllada per davall del coll, mullava els pèls de la brotxa amb aigua, els refregava per la pastilla de sabó i ensabonava la barba de tres o quatre dies del tio. Després, esmunyia la màquina d'afaitar per cadascun dels racons de la barba, fins a deixar un afaitat apurat, fins al pròxim dia, que era a la setmana següent. De tant en tant, a mon pare li agradava fer-li parlar al tio Rafa, i seia a les seues cames o en refregar-li el sabó per la cara amb la brotxa, li feia una passada per la punta del nas, o li feia un comentari graciós per a clavar-se amb ell. El tio s'ho prenia amb la resignació de qui, sabent que no ho feia amb malícia, a voltes no li feia molta gràcia. El tio Rafa, ja fa més de vint-i-cinc anys que ens va deixar i aquelles sessions d'afaitat a la galeria de cals meus pares, varen passar a la història. Quan mon pare, uns mesos abans de faltar va estar ingressat uns dies a l'hospital, vaig agafar un dia la maquineta d'afaitar elèctrica que li vàrem regalar la meua germana i jo el dia que va complir huitanta anys, la vaig carregar a la llum i el vaig afaitar. Em va vindre a la ment aquelles sessions d'afaitar al tio Rafa de la meua infantesa, i així li ho vaig dir a mon pare. Li varen fer gràcia aquells records. Estos dies ha estat el meu sogre per casa i l'he afaitat. I una altra volta m'han vingut a la ment els mateixos records d'infantesa mentre l'ensabonava: La galeria de cals meus pares, l'espill apegat amb algeps a la paret, les fulletes d'afaitar, la brotxa ensabonada i refregada per la barba de mon tio, mon pare fent-li el furguet... I mentre deixava esmunyir la fulleta d'afaitar rebutjable per la seua barba d'uns quants dies, un altre pensament m'assaltava la meua ment: Ahir era mon pare qui afaitava a mon tio Rafa. Hui sóc jo qui afaita a mon pare i al meu sogre. Demà, qui m'afaitarà a mi? I un calfred gelat ha recorregut la meua esquena.