Quan la Biblioteca Pública Municipal de Paterna estava a la tercera planta de la Casa de la Cultura, al carrer sant Francesc de Borja, jo era un xiquet que solia anar per allí a les vesprades a fer els deures, a copiar el que deia una enciclopèdia per a un treball de classe, o simplement a llegir tebeos d'Astèrix i Obèlix, o de Tintín. Un jove Camilo Segura, des de darrere de la seua taula, governava aquell lloc d'estudi i de tranquil·litat, demanant de tant en tant silenci, amb un shhhisssss exhortatiu, a tots els que estàvem en la sala, especialment dirigit als més menuts. Només entrar, a la dreta, en la primera prestatgeria hi havia tot un moble ocupat per la enciclopedia ilustrada Espasa Calpe, amb un bon grapat de volums que il·lustraven, sobretot a aquells xiquets que havíem de fer algun treball d'escola i també a algun adult que tenia curiositat per aprendre coses noves. Una volta de tantes, hi hagué un senyor ja major, que em va preguntar si era de Paterna. Li vaig dir que sí. I em va dir que no només existia un poble anomenat Paterna, sinó que a Espanya hi havia uns quants pobles que s'anomenaven de la mateixa manera. Aquell home va anar a la prestatgeria, va agafar el volum de l'enciclopèdia que contenia els vocables corresponents a la lletra P, i va buscar la paraula Paterna. Allí venia la definició que parlava del meu poble. I en un punt i a part, hi apareixien, efectivament, altres pobles amb el mateix nom, però acompanyats d'un qualificatiu. Allí apareixien definits una sèrie de localitats que eren i són pobles que tenien el mateix nom que el meu, però eren diferents. Fins i tot pertanyien a províncies diferents. A Comunitats Autònomes diferents. Hi havia Paterna del Campo, d'intensa romanització, a la província de Huelva, Andalusia, amb 3484 habitants, També Paterna del Madera, a la província d'Albacete, Castella la Manxa, amb 360 habitants, el nom li ve per estar ubicat a la vall del riu Madera. El tercer poble homònim era Paterna del Río, a la província d'Almería, Andalusia, amb 364 habitants, poble del qual el qualificatiu "del Río" es va acordar per Reial Decret de 1916, per no confondre'l amb el nostre poble de la Comunitat Valenciana. L'últim poble definit a l'enciclopèdia era Paterna de Rivera, localitat eminentment agrícola i ramadera de 5570 habitants, popular per ser un dels llocs on es cria el bou de lídia. Per a mi va ser un gran descobriment comprovar que hi havia altres pobles que s'anomenaven igual que el meu, però amb un apel·latiu afegit al nom, per a distingir-lo dels altres. Més de trenta anys després encara ho recorde. I no puc més que fer-me alguna reflexió, que m'ha anat acompanyant en el camí. I és que cada poble té la seua idiosincràsia pròpia que fa que es distingisca dels altres pobles. Però este fet no el fa ser ni millor ni pitjor que els altres, sinó simplement diferent. I, en este cas, en tractar-se de pobles que tenen el mateix nom, però amb algun qualificatiu que el diferencia dels altres pobles, este fet curiós ens parla, en definitiva, de pluralitat, diversitat i fraternitat.
