Este passat dilluns ens vàrem desdejunar amb la trista notícia de què almenys 31 persones varen morir víctimes de dos tiroteigs ocorreguts este cap de setmana passat als Estats Units. Un es va dur a terme a la localitat de Dayton, a l'estat d'Ohio, on un xicon de vint-i-quatre anys va obrir foc matant a almenys nou persones i provocant vint-i-set ferits. L'altre, va ocórrer a la localitat d'El Paso, a l'estat de Texas, en la frontera amb Mèxic, on un jove supremacista blanc de vint-i-un anys va entrar amb un rifle d'assaltament a una tenda i va començar a disparar de forma indiscriminada contra la gent que allí hi havia, amb la intenció de matar mexicans, matant-ne a vint-i-dos persones i deixant ferides a vint-i-quatre. No deixa de ser curiosa la doble moral de la societat nord-americana que, si bé es commociona davant d'esdeveniments tan luctuosos com els viscuts, després les seues autoritats no són capaços de prendre cap de decissió seriosa amb la intenció d'acabar amb l'acopi indiscriminat d'armes per part de determinats sectors de la societat nord-americana que, sense cap de mirament és capaç de tindre a sa casa vàries pistoles, uns quants rifles d'assaltament, unes granades de mà i, si els deixaren algun míssil Tommahawk amagat al jardí de sa casa. Probablement tot el muntó de diners que mou la indústria armamentística a aquell estat, acaronat per lobbys propis com pot ser l'Associació Nacional del Rifle, fan que es mantinga a perpetuïtat esta situació que, de tant en tant causa commoció i alarma a tots els mitjans de comunicació. L'excusa perfecta i ideal per la seua part, sol ser l'article 4 de la segona esmena de la constitució dels Estats Units, que diu el següent: "A well regulated militia being necessary to the security of a free State, the right of the people to keep ams bear arms shall not be infinged", és a dir que "Seient necessària una milícia ben organitzada per a la seguretat d'un Estat lliure, el dret del Poble a posseir i portar armes no serà infringit". Si fem una miqueta d'història, esta esmena va ser aprovada el quinze de desembre de 1791. És a dir en l'època del llunyà oest, on es matava a un només pel gust de vore'l fer carasses. Al segle XXI, és a dir, dos-cents vint-i-huit anys després d'ser aprovada dita norma, esta hauria d'estar vigent? En una època en la qual la societat ja està organitzada de tal manera que la defensa interior la duen a terme les diverses policies existents i la defensa exterior l'exerceix tal volta un dels exèrcits millor preparats com és el dels Estats Units, cal fomentar l'ús de les armes en la societat civil? La violència no engendra només que violència. En definitiva, com deia Martin Luther King, que també va ser víctima de la violència a la qual hem fet referència en esta entrada, "Hem aprés a volar com els pardals, a nadar com els peixos; però no hem aprés el senzill art de viure com a germans".viernes, 9 de agosto de 2019
Armes
Este passat dilluns ens vàrem desdejunar amb la trista notícia de què almenys 31 persones varen morir víctimes de dos tiroteigs ocorreguts este cap de setmana passat als Estats Units. Un es va dur a terme a la localitat de Dayton, a l'estat d'Ohio, on un xicon de vint-i-quatre anys va obrir foc matant a almenys nou persones i provocant vint-i-set ferits. L'altre, va ocórrer a la localitat d'El Paso, a l'estat de Texas, en la frontera amb Mèxic, on un jove supremacista blanc de vint-i-un anys va entrar amb un rifle d'assaltament a una tenda i va començar a disparar de forma indiscriminada contra la gent que allí hi havia, amb la intenció de matar mexicans, matant-ne a vint-i-dos persones i deixant ferides a vint-i-quatre. No deixa de ser curiosa la doble moral de la societat nord-americana que, si bé es commociona davant d'esdeveniments tan luctuosos com els viscuts, després les seues autoritats no són capaços de prendre cap de decissió seriosa amb la intenció d'acabar amb l'acopi indiscriminat d'armes per part de determinats sectors de la societat nord-americana que, sense cap de mirament és capaç de tindre a sa casa vàries pistoles, uns quants rifles d'assaltament, unes granades de mà i, si els deixaren algun míssil Tommahawk amagat al jardí de sa casa. Probablement tot el muntó de diners que mou la indústria armamentística a aquell estat, acaronat per lobbys propis com pot ser l'Associació Nacional del Rifle, fan que es mantinga a perpetuïtat esta situació que, de tant en tant causa commoció i alarma a tots els mitjans de comunicació. L'excusa perfecta i ideal per la seua part, sol ser l'article 4 de la segona esmena de la constitució dels Estats Units, que diu el següent: "A well regulated militia being necessary to the security of a free State, the right of the people to keep ams bear arms shall not be infinged", és a dir que "Seient necessària una milícia ben organitzada per a la seguretat d'un Estat lliure, el dret del Poble a posseir i portar armes no serà infringit". Si fem una miqueta d'història, esta esmena va ser aprovada el quinze de desembre de 1791. És a dir en l'època del llunyà oest, on es matava a un només pel gust de vore'l fer carasses. Al segle XXI, és a dir, dos-cents vint-i-huit anys després d'ser aprovada dita norma, esta hauria d'estar vigent? En una època en la qual la societat ja està organitzada de tal manera que la defensa interior la duen a terme les diverses policies existents i la defensa exterior l'exerceix tal volta un dels exèrcits millor preparats com és el dels Estats Units, cal fomentar l'ús de les armes en la societat civil? La violència no engendra només que violència. En definitiva, com deia Martin Luther King, que també va ser víctima de la violència a la qual hem fet referència en esta entrada, "Hem aprés a volar com els pardals, a nadar com els peixos; però no hem aprés el senzill art de viure com a germans".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)