domingo, 21 de marzo de 2021

"Motes de las gentes de Paterna"

La història dels pobles la fan les seues persones en el dia a dia. Dins de la seua idiosincràsia, si hi ha un tret popular que distingeix a les persones, i que està sempre viu a la parla popular de les gents, eixe és el malnom. És aquella manera de nomenar a una persona a causa d'alguna circumstància, que el distingeix dels altres. Potser per un defecte físic, per la professió que exerceix, per tindre un nom o un cognom característic,o per qualsevol altre motiu. En el meu cas particular, he de dir que mon pare es deia Julio Llabata. El pare de mon pare també s'anomenava Julio Llabata i el pare del seu pare s'anomenava Alejandro Llabata, com jo. Este va tindre, a banda del meu iaio, set fills més -huit en total-, tots ells xics. I, per a identificar-los, quan algú els preguntava el clàssic "I tu de qui eres", la resposta solia ser: sóc Julio, o Raimundo, o Germàn, el fill de Jandret. Per això mateix, a Paterna ens coneixen com els Jandrets. El malnom acota perfectament a la persona que el porta, bé amb orgull, bé com a penitència de tal manera que, dos o tres síl·labes identifiquen amb més precisió a una persona, que els cognoms amb més ranci llinatge amb els que hi podem estar registrats al Registre Civil. Vicent Cotolí ha estat ben conscient d'això. Per este motiu i, especialment pel seu amor al poble que el va vore nàixer, ja fa temps, amb el seu cunyat Vicente Fabado Valero, "el Retoret" es va dedicar a recopilar tots els malnoms de Paterna. Casualment, als Jocs Florals de Paterna de l'any 1986, es va convocar un premi amb un tema similar al que estaven investigant, anomenat "Motes de las gentes de Paterna y sus significados", varen presentar el seu treball al concurs i varen guanyar el premi. Trenta-cinc anys després, veu la llum este llibre anomenat Motes de las gentes de Paterna, on Vicent Cotolí ha corregit, ampliat i ha afegit fotografies, a aquell treball original, amb la paciència d'un pràctic amanuense, i amb la precisió d'un rellotger artesà. Al llarg de les seues amenes pàgines endevinem, a partir dels malnoms descrits, la vida quotidiana de la senzilla gent d'aquella Paterna de la Torre desmotxada, del carro i l'haca i del Naiximent de la Font, que varen ser els nostres pares, els nostres iaios i en definitiva, els nostres avantpassats, dels qui hem heretat eixa forma de ser tan característica que tenim els paterners. Perfectament podem dir, sense por a equivocar-nos, que es tracta d'un llibre que, encara que només té, no arriba a uns pocs dies de vida, ja el podem considerar un clàssic dins de la nostra cultura local, imprescindible a qualsevol llar paternera, a conservar entre el quadre de la torre moruna pintat per Poblador, l'elegant socarrat de Francisco Giner i la venerada fotografia del primer pla del Santíssim Crist de la Fe, de Bordàs. La història dels pobles la fan les seues persones en el seu dia a dia. I gràcies a la paciència a la constància i el saber fer de l'autor, s'ha evitat que eixa saviesa popular arreplegada al llarg de cinc-centes pàgines, s'haja perdut per a sempre en la foguera del temps i ens haja deixat òrfens de les nostres arrels populars. Des d'estes paraules no podem tindre més que paraules de reconeixement, d'agraïment i d'admiració cap al seu autor, el nostre bon amic Vicente Cotolí Ibáñez.