domingo, 9 de mayo de 2021

Stolpersteine a Paterna

Fotografia: Teresa Espinosa Andreu.
Hi ha un refrany que diu que el poble que oblida la seua història, està condemnat a repetir-la. Diuen també, que l'home és l'únic animal que entropessa dos voltes en el mateix cudol. Stolperstein és una paraula alemanya, que fa referència a una pedra que es troba en mitat del camí, que pot fer entropessar al caminant. D'acord amb esta idea, l'artista alemany Gunter Demnig va desenvolupar als anys noranta del segle passat, el projecte anomenat Stolpersteine, com un homenatge a totes les víctimes de la persecució nazi. Consisteix en un cub de déu centímetres de llargària, per déu d'ample i déu de profunditat que, en una de les cares du incrustada una placa de llanda en la qual apareixen les dades essencials de la persona homenatjada i que va ser exterminada pel nazisme. Eixe cub es colga a un forat fet a la vorera, deixant la banda que du la placa de llanda a l'exterior, per a que a que tot el món puga lleguir el seu contingut. La curiositat del vianant, fa que s'haja d'acatxar per a llegir el que diu la placa de llanda, sent este acte, ja de per si una espècie de reverència cap a la persona, les dades de la qual figuren escrites. Des de l'any 1992, al llarg de tota la geografia mundial hi han colgades milers de stolpersteine recordant a les víctimes de tan macabre esdeveniment. Setanta-sis anys després de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen per part de les tropes aliades, a un lateral de l'Ajuntament de Paterna s'hi han colgat tres pedres de l'entropessament, un stolpersteine que recorda als tres paterners que hi varen estar en captivitat als camps de concentració de Mauthausen i Gusen. Es tracta de Manuel Peris, Miguel Liern i Jose Martí. Tots tres varen ser migrants que es varen refugiar al sud de França per a evitar la repressió posterior a la guerra civil. En començar la Segona Guerra Mundial, el govern francés els va donar la possibilitat d'enrolar-se amb les tropes franceses com a personal civil, per a lluitar contra el nazisme. Varen estar en la frontera entre França i Alemanya duent a terme activitats d'infraestructura bèl·lica, com cavar trinxeres, on varen ser apressats per les tropes nazis. Es tractava d'un bon grapat d'espanyols, perdedors de la guerra civil i apressats de nou, ara per les tropes de Hitler. El govern espanyol va desentendre's d'ells i varen ser deportats als camps de concentració de Manthausen i de Gusen. Dels tres paterners, José Martí va ser assassinat el dia de Nadal de l'any 1941. Manuel Peris i Miguel Liern varen ser alliberats per les tropes aliades l'any 1945 i ja varen continuar la seua vida a França, fins al seu decés. Tot açò està ben detallat en un documental que va elaborar Paternateca i en el que humilment hi vaig col·laborar escrivint el guió. Si voleu vore'l, només heu de clicar al següent enllaç. Diuen que el poble que oblida la seua història, està condemnat a repetir-la. Tal volta ara, més que mai, siga el moment de recordar-ho. D'eixa manera evitarem entropessar dos voltes en la mateixa pedra.