domingo, 29 de septiembre de 2019

Barral

 Un barral és eixe recipient de forma bulbosa o cònica que s'allarga per la part superior en un broc gran, per on s'ompli, i per la part inferior en un altre broc llarg que arranca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid quan el recipient es decanta convenientment, Si som una miqueta puristes, podem observar que hi ha diferents tipus de recipients, segons el seu cos tinga forma bulbosa o més arrodonida o més bé rectilínia i cònica. El primer suposat s'anomena porró, mentre que el segon és el que s'anomena barral. El primer té el forat del broc de la part inferior per on xorra el líquid més prim, mentre que el segon té un forat més gros, por on cau de forma més generosa el líquid que hi ha dins. Es tracta d'un recipient que va ser creat amb vocació d'hospitalitat, amb la intenció de compartir amb els altres aquell líquid que allí dins reposa, normalment vi negre, vi blanc, cervesa, cassalla, anís..... És, a més a més, un artefacte ecològic que, una volta rentat amb un xorro d'aigua abocada al seu interior pel broc gran, només cal donar-li unes quantes sacsejades i deixar caure dita aigua pel mateix broc per on ha entrat, per a considerar que ja està prou net per a tornar a omplir-lo de nou. Igual que l'Estellés parlava a un poema seu del pimentó torrat tallat a tires que l'enlairava entre els dits, amb un pessic de pa, com fan els pobres, el glop deixat caure des del barral també té la seua litúrgia que consisteix a agafar amb una mà, normalment la dreta el barral, sostenint amb el dit gros el broc de la part inferior per on xorra el líquid, mentre que el dit índex sosté el broc gros per on s'ompli de beguda, fent una espècie de pinça perquè no caiga a terra, mentre els altres dits i també el replanell de la mà mantenen l'equilibri perquè el barral no caiga a terra. Està totalment prohibit tocar amb els llavis la punta del broc per on es decanta el líquid. El xorret comença a caure a una distància, a penes d'un dit des dels llavis fins al broc del barral. I la gràcia consisteix a anar allargant el braç, fent que eixe fil líquid que va caient, cada volta vaja caient a una alçada més alta, dibuixant en l'aire una paràbola de líquid element que durarà més o menys temps, d'acord amb la set que tinga qui en eixe moment està bevent i l'agilitat que tinga en beure. El secret consisteix en el fet que, al mateix temps que va caient el líquid directament a la boca, s'ha d'anar tragant el glop de forma coordinada, per a no entravessar-se, alhora que s'ha d'anar espai en no tacar-se la camisa que un porta en eixe moment posada. Ara mateix, no recorde quan fou l'última volta que vaig beure d'un barral, deixant caure el seu contingut de forma generosa. Tan sols recorde el plaer i el delit d'anar bevent el seu contingut, de forma plàcida, mentre el sostenia amb la mà dreta, durant una certa estona.