L'espardenya de careta és aquell tipus de calcer amb la puntera i el taló de tela, normalment de color blanc, amb dos vetes de color negre, que s'enrotllen per la part de baix de la cama i que es lliguen al turmell. Solen tindre la sola d'espart o de cànem trenat. Es tracta d'una peça de calcer tradicional, en la que la tira de la puntera sol ser prou estreta com per a què el dit menut, sobreïsca per fora de l'espardenya, i que se sol utilitzar especialment en el món rural de les nostres comarques. No eixa de ser curiós que sent un calcer amb una denominació tradicional valenciana com és la de Espardeña de careta i taló, esta expressió ha tingut la seua translació al castellà, especialment a les terres valencianes de parla castellana de la Serrania com a esparteñas de carica y talón, El diccionari de Vicente Llatas, "El habla del Villar del Arzobispo y su comarca" replega la paraula esparteña: f. alpargata. En Val., espardenya i posa un exemple: "Vengo de comprame unas ESPARTEÑAS de cañimo". La connexió de les dos expressions, en valencià i en el parlar xurro, és la mateixa: l'agricultura. És una peça còmoda per al treball en el camp, encara que quan no hi havia més remei que entrar a un camp enfangat, el llaurador solia llevar-se les espardenyes de careta i hi entrava descalç. Hi havia un acudit que feia referència a esta circumstància, segons el qual, un deia "Per a entrar en eixa casa, cal llevar-se les espardenyes". i l'altre interlocutor deia en to burleta "Que hi ha fang o què?". El nostre folklore més tradicional, les replega com un element més de la seua indumentària, als diversos vestits regionals. Així mateix, els diversos grups folklòrics existents també la utilitzen. De fet, fins i tot els Momos que acompanyen a la Moma les calcen, a diferència de la Moma, que porta sabata de color blanc, per a distingir en este cas la virtut dels pecats. La nostra cultura popular també les nomena: "A la vora del riu mare / m'he deixat les espardenyes / Mare no li ho diga al pare / que jo tornaré a per elles," El nostre poeta Vicent Andrés Estellés va escriure un vers anomenat "Spill o llibre de les dones", el contingut del qual és només un vers que diu "Si són les espardenyes..." on cita com a paratext esta cançoneta popular, tot amb un evident propòsit burleta. La globalització ha fagocitat esta peça de calcer que tenia una finalitat evidentment agrícola, duent a terme una adaptació de la mateixa als nous temps de la mateixa i creant un tipus de calcer modern, informal, que igual combina amb uns vaqueros que amb un pantaló curt. En definitiva, les espardenyes de careta són aquell tipus de calcer senzill, humil, casolà, de poble, que replega l'essència de l'horta. I, ara mateix, ací en este blog, en record dels meus avantpassats, que varen ser llauradors, que gastaren, suaren i trencaren este tipus de calcer, escric esta setmana esta entrada en el meu blog.
