Brot

Fa uns anys, un Nadal passat, la meua dona i jo, vàrem comprar una planta ornamental per a col·locar-la en un lloc concret del menjador, exactament en el racó on conflueixen els dos sofàs que estan davant del televisor en forma d'angle de noranta graus, immediatament davant mateix de la làmpara de peu que fa de vèrtex. Amb el temps esta planta de fulla allargada, va començar a marcir tristament, de forma inesperada. Aleshores, vàrem optar per traure-la al balcó perquè li donara el sol i l'aire i vore si d'eixa manera aconseguíem reviscolar-la una miqueta. Li vàrem tirar guano líquid, la vàrem regar, li vàrem afegir terra fertilitzada, tot perquè la planta sobrevisquera. Vàrem aconseguir que almenys el seu deteriorament no anara a més. Però encara així, les puntes de les fulles es varen continuar secant, tot donant una imatge de planta mig moribunda de tal manera que, ens estàvem plantejant que si no reviscolava d'ací a la tardor, l'arrancaria per a plantar a la maceta un altre tipus de planta que ens durara més temps. De fa uns dies cap ací, com si la planta ens haguera escoltat i ens haguera comprés, a la seua soca va espellir un xicotet rebrotim que, a poc a poc, va començar a créixer i créixer, com si es tractara d'una espardenya de color verd. La veritat és que no vaig donar crèdit a allò que estava veient davant de mi. Immediatament, la vaig començar a regar, a adobar, en definitiva a estar pendent d'ella, per a què eixe nou rebrotim no es morira. I, la veritat és que, de moment va sobrevivint. Este fet natural que ha permés que a la soca d'una planta ornamental brote una nova vida a partir d'una planta ja vella i a punt de ser arrancada, m'ha fet plantejar la següent reflexió: Cada dia prenem una sèrie de decisions que ens van guiant al llarg de la nostra vida: Des d'aquelles que són més aviat banals, com podria ser si comprar el pa en el forn del cantó o al supermercat, fins a decisions més serioses que ens comprometen a nosaltres mateixos, bé de tipus laboral, professional o més bé de tipus personal. A partir d'eixes decisions preses, hi solen haver una sèrie de conseqüències que ens afecten directament a cadascun de nosaltres. Sempre es prenen dites decisions pel bé de nosaltres mateixos. Però hi ha vegades que no, que més bé ens perjudiquen. I en este cas no hem de fer més que assumir les conseqüències d'estes. Però encara així, siga la situació en la qual ens podem trobar, sempre hi haurà un motiu per a l'esperança. Sempre hi haurà un deus ex machina que pot variar la situació en la qual ens podem vore, i que farà que allà on no hi havia solució, aparega, quasi com per art de màgia una solució màgica per a la situació en què ens trobem. Com que a la soca d'una planta moribunda aparega un rebrotim que faça que la vida continue allà on s'esperava mort i tristesa.