Ja fa més de quinze anys, a l'Ajuntament de Castellnovo, en la boda d'un íntim amic, em varen convidar a dir unes paraules dedicades als promesos. I vaig començar la meua intervenció recitant l'inici d'una cançó de Joaquín Sabina. "De sobra sabes, que era la primera / y no miento si juro que daría / por tí, la vida entera, / por tí, la vida entera". Era la primera intervenció que feia amb ocasió de la boda d'un amic i es tractaven d'eixes paraules que a un li naixen de dins del cor i que vaig intentar transmetre generosament a tots els que allí hi estàvem. I vaig voler que eixes primeres, foren les compostes per un músic i poeta amb solera, com és el cas de Joaquín Sabina. El passat dia dotze de febrer, en un concert que va donar al Wizink Center de Madrid, durant l'actuació, va caure de forma accidental de l'escenari, on estava fent el seu últim concert de la seua gira. I precisament el dia que el músic complia setanta-un anys. Va ser traslladat a l'hospital, on va ser operat d'urgència d'un hematoma intracranial. La notícia va córrer com la pólvora, especialment a les xarxes socials, que es varen fer puntualment ressò dels fets. Una volta digerida la trista notícia, un no pot més que recordar determinats moments viscuts, en els que la música de Joaquín Sabina ha format part de la banda sonora de la vida d'un mateix. I el primer record que em ve és el d'Elena Santonja presentant el programa "Con las manos en la masa", en el que, la sintonia de dit programa de televisió, va ser composta pel duo Vainica Doble i interpretada per Gloria Van Aerssen i per un jove Joaquín Sabina. Un altre rècord és el del d'un entretingut programa de televisió anomenat "Si yo fuera presidente", en el que, entre altres, el mateix Sabina interpretava cançons tan boniques com Calle Melancolía "Vivo en el número siete, calle Melancolía. / Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría. / Pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía / y en la escalera me siento a silbar mi melodía". Joaquín Sabina és un poeta d'asfalt i metro, que sap contar com ningú una història de rodets urbans com la que a la cançó "Pacto entre caballeros" ens relata. "En la Puerta le esperó la policia / mucha, mucha, policía... ". El tercer rècord em ve, no cal dir-ho, d'aquell concert que va dur a terme a Paterna al Camp de Futbol Gerardo Salvador. Era setembre, passades les festes del Crist de la Fe, allà pels anys noranta del segle passat, quan un ronc Sabina cantava allò de "En el Boulevard de los sueños rotos / Vive una dama de poncho rojo / Pelo de plata y carne morena..." cançó carinyosament dedicada a Chavela Vargas. El concert s'havia d'haver celebrat a finals d'agost, però una indisposició del cantant va obligar a suspendre'l i celebrar-lo més tard. Especialment emocionant va ser quan va dedicar una cançó als qui eixe any es varen cremar a la Cordà de Paterna. Ara, mentre Joaquin Sabina, que d'acord amb el comunicat mèdic es troba estable després de la intervenció quirúrgica que ha patit, es recupera, només desitgem una prompta i ràpida recuperació, i que continue delitant-nos, per molts anys, amb les seues meravelloses cançons. I tot això, mentre ens donen les déu i les onze i les dotze i la una i les dos i les tres...
