He de confessar que, entre altres vicis inconfessables meus, un d'ells consisteix a escoltar la ràdio de nit. De tal manera que, una volta m'he posat el pijama i, ja gitat, mentre m'arropisc entre les mantes, em col·loque els auriculars a les orelles per a no molestar al personal, polse el botó que encén la ràdio i escolte algun programa que fan de nit i d'eixa manera agafe el son d'una manera plàcida i tranquil·la. El catorze de gener de 2013, l'Assemblea General de l'ONU, va aprovar formalment una proclamació de la UNESCO, per la que es recomanava que es proclamara un dia com a Dia Mundial de la Ràdio, a partir d'un estudi de viabilitat realitzat en 2011 per la UNESCO, en resposta a una proposta duta a terme per l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio. D'esta manera, es va aprovar la data del 13 de febrer, dia en què es va crear Radio Naciones Unidas en 1946, per a commemorar eixa efemèride. Per tant, des de l'any 2013, cada dia 13 de febrer, se celebra a tot el món, el Dia Mundial de la Ràdio. Ara que s'acosta esta data, no puc més que tancar els ulls i recordar aquell aparell de ràdio de vàlvules que hi havia a cals meus pares. El varen comprar allà pels anys seixanta i presidia el menjador de casa. Era paregut al que adorna esta entrada, s'encenia a la llum i, amb les dos rodetes que hi havia als extrems, se sintonitzava l'emissora que un volia escoltar. En ell escoltaven ma mare i la meua iaia aquells programes de vesprada, com eren el Consultorio de Elena Francis, o les radionovel·les Matilde Perico y Periquin, la Saga de los Porretas, Ama Rosa o Simplemente María, entre altres. I em recorde, de vesprada, assegut al menjador de cals meus pares, mentre jugava amb els meus joguets de la infància i ma mare, la meua iaia Sabe i la meua tia Rosa, comentaven l'opinió que Elena Francis deia a través de les ones sobre la conducta d'un marit infidel, o d'una jove que s'havia quedat embarassada sense estar casada o d'un fill que tenia una mala relació amb els seus pares. Video killed the radio star, cantaven uns elegants The Buggles a finals dels anys setanta. Venien nous temps, en els que pareixia que les noves tecnologies d'aleshores, com era la televisió i el vídeo, anaven a substituir l'antiga ràdio. Però la veritat és que, hui en dia, quaranta anys després, la ràdio està més viva que mai i, magnífics periodistes ens informen a través de les ones hertzianes d'allò que passa al món, ens entretenen amb divertits programes, ens animen amb cançons punxades a radiofórmules convencionals, alhora que també duen a terme llavors d'informació d'utilitat pública, en cas de catàstrofes naturals o accidents. I, mentre des d'un lloc remot del món escolte la ràdio a altes hores de la matinada, no puc evitar pensar en el magnífic invent que va descobrir Tesla o Marconi en el seu moment i que m'ha donat moments de felicitat al llarg de la meua vida.
