Estem en plena temporada de l'estiu. Només hem de vore cóm assota el sol al migdia i cóm es sua de nit al llit, en un estiu que ha polveritzat rècords de calor. Fa vint anys enrere, quan arribava principis d'agost me n'anava en companyia d'altres persones, de campament. Concretament al campament dels Tarsicios, on en companyia d'un centenar de persones, gaudia d'uns dies de joia plena, on l'únic objectiu era estar en mig de la natura, en algun paratge extraordinari, convivint amb altres persones, les edats de les quals abarcava des dels déu fins als seixanta o més. Ja fa uns anys, ja vaig escriure una entrada al meu blog sobre este campament, anomenada El campament dels tarsicios. Allí vaig compartir valors tan importants com l'amistat, la fe, la fraternitat, la solidaritat, i mots altres que també acaben en -at i que ara mateix no recorde. De tant en tant, em venen a la ment determinats records puntuals que em fan traure un somriure, pintat amb un puntet de melangia. I un de tants pensaments que tinc de tant en tant, és cóm seria un campament d'aquells hui en dia. Perquè no podem negar que cada època de la vida té les seues circumstàncies personals de cadascun de nosaltres, però també les própies del temps que un està vivint. I així, hi ha coses que els xiquets de hui en dia, ni s'imaginen que fa vint o trenta anys s'utilitzaven. D'esta manera, he fet una relació de coses que en un campament actual, probablement ni es coneixen.
1.- Anar a la cabina a telefonar. A la plaça principal de cada poble hi sol haver una cabina telefònica, des d'on qualsevol pot accedir per a telefonar. Al campament, quan es feia una excursió al poble, sempre acabava havent una cua de xiquets davant la porta de la cabina, per a telefonar els pares i dir-los que s'ho estan passant de meravella.
2.- Fer fotos amb una máquina de retratar, amb carret. Hui en dia, el móvil és la navaixa multiusos, que igual ens val per a telefonar, fer una foto o caçar un Pokémon. Quan no hi havia mòbil, les fotos es feien amb una werlisa amb carret, que s'havia de dur a revetllar a un estudi fotogràfic. Normalment es solia tardar varios dies en tindre les fotos a les mans, amb la consegüent ilusió per recordar moments importants.
3.- Anar i tornar en un autobús sense aire condicionat. Hui en dia és inqüestionable que en agafar un autobús, este ha de dur el major confort posible. Però fa no molt de temps, el confort era només l'anar i vindre. Anar en un autobus digam-ne "borreguero", era la norma habitual. I el fet de que portara ràdio, era ja un avantatge.
4.- Nadar en un riu amb carranqueres. De una a dos del migdia, era l'hora del bany. En tots els campaments, sempre ha hagut una piscina, un riu o, encara que fora una xarca, per a remullar-se en estos dies de calor. L'uniforme oficial era el trage de bany, la tovalla penjada al muscle i les carranqueres, on predominava el pragmatisme per damunt de l'estètica.
5.- Escriure una carta i enviar-la per correu. Tal volta hui no ho entengam del tot, especialment les generacions més joves, que amb un dit arribem a comunicar-nos amb qualsevol racó del món. Però quan la missatgeria instantània encara no existia, s'escrivien cartes, per a que la família tinguera notícies nostres i estigueren tranquils durant tota aquella quinzena.
6.- Apuntar-se a una llibreta la direcció d'un amic per a mantindre correspondència durant tot l'any. Era costum, en finalitzar el campament, repartir una xicoteta revista confeccionada de forma totalment casolana, -màquina d'escriure, multicopista i grapes- amb les anècdotes més divertides del campament. Eixa revista que es deia "La arañica", duia un suplement, que contenia el nom de tots els membres del campament, així com els seus domicilis i telèfons. D'esta manera, és fomentava l'amistat entre els xiquets. Encara guarde jo pàgines entranyables, ja engroguides pel pas del temps, d'amics dels quals guarde un més que bon record.
7.- Estar tota una setmana sense saber res de la teua família. Resulta estrany, però era tal qual ho conte. Quan un anava de campament, no es tenia contacte amb la resta del món, no com ara que la missatgeria instantània ens permet saber en temps real qualsevol esdeveniment. Es tractava d'una desconnexió total.
8.- Fer cua per a dutxar-se i tindre tres minuts per a dutxar-se. Després de l'activitat de la vesprada, normalment un rastreo o una marxa, tocava dutxa. El mateix tipus de cua que es feia per a telefonar a la gabina de la plaça del poble, es produïa per a dutxar-se. Hi havia un temps limitat per a la dutxa i fins i tot hi havia algún monitor que altre, cronòmetre en mà, que anava indicant els temps.
