Hui dotze d'octubre és el dia de la Maedéu del Pilar. I no puc evitar recordar, que tal dia com hui, era tradició a la meua família paterna, anar a felicitar a ma tia Pilar. El meu iaio Julio, es va casar amb la meua iaia Remedios i va tindre tres fills: Mon pare, ma tia Reme i ma tia Pilar. La meua iaia va faltar als anys quaranta del segle passat, quan només tenia trenta-huit anys. I després, el meu iaio es va casar en la iaia Mariángeles i va tindre dos filles bessones: ma tia Ana i ma tia Ángeles. Per tant, la tia Pilar fou la menuda d'aquell primer enllaç del meu iaio. Ella, va contraure matrimoni amb mon tio Pepe, amb qui va compartir feliçment la seua vida durant més de cinquanta anys. En tractar-se d'un matrimoni que no va tindre fills, els quatre germans de la tia Pilar varen inculcar als seus fills, és a dir, a mi i a la meua germana, aixina com als meus cosins, el fet d'anar a felicitar-los el dia del seu sant. Per això mateix, era norma familiar d'obligat compliment, anar el 19 de març, dia de sant Josep i el 12 d'octubre, dia de la Mare de Déu del Pilar, a felicitar-los, amb pena de sermó, bronca i castic, en cas de no anar a felicitar-los. D'eixa manera, en eixes dades assenyalades, al llarg de tot el dia, que era, o bé de matí cap al migdia, o bé de vesprada quan ja començava a acurtar el dia i mamprenia a fer una miqueta de fred, anava de cals meus pares a cals meus tios, que distava no més de cent metres, i tocava el timbre. La casa on vivien era planta baixa, amb una porta de fusta de dos fulles. En la fulla de la dreta, hi havia una porta d'entrada, amb cristall i ferratges per fora i finestra de fusta per dins que, segons si estava oberta, volia dir que hi havia algú dins de la casa i si estava tancada, o bé que no hi havia ningú dins, o bé que encara estaven dormint. Per aquella finestra de cristall, fent visera amb les mans, es veia al fons el menjador, on es retallava la silueta de la taula i el perfil del tio Pepe assegut a la dreta, de cara al televisor. Aleshores, per la banda de l'esquerra, de la cuina, eixia la tia Pilar torcant-se les mans amb un davaltal i obria la porta. Una volta dins, allí hi havia una taula parada amb tota classe de frivolitats, tant de salades com de dolces. I bunyols recien fets. I xocolate fet, tot cassolà. No debades, la tia Pilar s'havia alçat a les cinc o les sis del matí per a preparar la massa dels bunyols i bullir la llet per a fer el xocolate. Cada any la conversa solia anar d'un tema diferent. De menut era més de com anava l'escola. A mesura que un s'anava fent més major, ja es parlava de l'institut. O de la carrera. O del treball. O del cotxe nou que un s'havia comprat. O de la xicona amb la qual feia poc de temps un s'havia posat a festejar. O de la boda imminent. O del fill que un esperava. Cada època tenia la seua conversa. Hui dotze d'octubre és el dia de la Maedéu del Pilar. Enguany ja no podré anar a felicitar a ma tia Pilar, perquè ens va deixar fa varios messos. Però sempre quedarà el record d'aquell cristalet per on es veia la silueta del tio Pepe i l'ombra de la tia Pilar, que eixia de la cuina a obrir la porta del carrer.
