Si hi ha un fet natural que existeix per excel·lència, és el denominat moviment de translació, que consisteix en un fenomen físic, pel qual la Terra gira al voltant del sol en forma el·líptica en un ball de tres-cents seixanta-cinc dies, sense solució de continuïtat, i que és el que determina el mesurament del temps segons un calendari que ha anat rebent diferents denominacions al llarg dels temps i d'acord amb les diferents civilitzacions que han anat governant la Terra. Ara, quan pareixia que estàvem eixint a poc a poc d'esta pandèmia cruel, com el qui ix de la caverna de Plató, amb els ulls encara borrosos de la foscor, i la mirada una miqueta vidriosa, mentre encara cueja l'epidèmia en no sé quina ona i torna a repuntar i a enfangar-nos en el tarquim de les restriccions, una volta i una altra de nou, com el mite de Sísif, arribem, un any més, al dia de Cap d'Any. De nou, en este hivern estrenat recentment, tot flaira a vell i a nou: cada racó que ens envolta, cada paraula que es diu, cada sentiment que es viu, cada somriure que es regala. Per tots els llocs, flaira a any vell i a any nou. Estem vivint temps d'inquietud, causats per un ésser minúscul que ens impedeix viure tal com som i de gaudir d'allò que realment ens agrada. El canvi d'any ha sigut un moment de transició en el que, davant la incertesa d'un any nou que se'ns presenta, sempre ha sigut un moment de desitjar pau, esperança, il·lusió, amor, a totes les persones que ens envolten. En estos temps confosos, la pandèmia més trista és la que ens porta a viure sense esperança d'un futur, que vindrà, segur, lliure d'una epidèmia que ens esclavitza i no ens deixa desenrotllar com a persones d'una manera plena. I és que no hi haurà epidèmia que ens faça doblegar com a persones, ni bitxo roín que ens impedisca ser com som, viure com vivim i gaudir de tot allò que solem gaudir. De tot cor, desitgem que este any que ara acaba dorma el somni de l'eternitat, per a sempre. I que el nou any que ara se'ns presenta davant de nosaltres com un meló obert, siga l'ocasió de viure 365 dies com 365 oportunitats que ens brinda la vida per a ser millors persones. Que este 2022 siga el moment idoni per a doblar-li el braç a esta epidèmia injusta I cruel que s'ha emportat injustificadament a tants i tantes persones de bé i que, de nou, renasca en tots nosaltres l'esperança de viure en una nova normalitat de la qual realment hàgem aprés la lliçó que la Natura tan sàviament ens dona en el nostre dia a dia. De nou, el carro de Febo li ha donat una més al sol. I des d'estes humils I senzilles paraules, no podem més que desitjar-vos un feliç any nou. Pau I felicitat. Esperança I futur. Amor I fe. Que així siga.
