Enguany el Jesuset naix en un hospital qualsevol. És un malalt intubat de Covid-19 que es troba postrat a un llit en hores incertes. És un metge que es renta les mans a punt d'operar, amb l'esperança de sanar el seu pacient. És una infermera equipada amb un EPI, amb la mirada arrasada per les ulleres protectores de seguretat. És una administrativa d'hospital que torca un mòbil, sospitós d'estar infectat de coronavirus, per a donar-li un nou ús. Les peculiars circumstàncies que hem estat vivint en estos últims temps, han fet que per a este 2020, Nadal no siga una celebració a l'ús, com hem viscut tots els anys, sinó que ha passat a ser, més bé, la manifestació d'un sentiment en què les llums de neó dels grans magatzems, els banquets en família, les festes i els focs d'artifici d'anys anteriors, deixen pas a l'austeritat dels temps que ens ha tocat viure. Passem de gaudir de Nadal com a espectacle, a gaudir-lo com a vivència. És temps, no tant de desitjar-nos un bon Nadal -que també-, sinó de desitjar-nos i, sobretot d'agrair, probablement el més important de tot: que estiguem vius. En el record d'aquells que durant este any se'ns n'han anat i ens han deixat un buit impossible de superar, Nadal sempre ha sigut temps de retrobament en família i de reencontre amb amics. Enguany també ho és, sempre amb les limitacions que ens imposa esta pandèmia que estem vivint. Vuelve a casa vuelve por Navidad, cantava un nostàlgic anunci de torrons. Enguany, l'alegria pel naixement del Jesuset vindrà pel fet de retrobar-nos utilitzant les noves tecnologies i sentir que darrere de la pantalla d'un ordinador, d'una tauleta tàctil o d'un mòbil està la persona que estimem. Enguany la carícia, el bes i l'abraçada tindràn el regust telemàtic d'una freda pantalla d'ordinador, des de la qual podrem visualitzar les nostres persones volgudes, que es troben més lluny o més prop. Probablement eixa fredor siga la demostració més gran d'amor, en uns temps en els quals l'abraçada, el bes o la carícia poden arribar a ser, sense voler-ho en absolut, autèntiques armes homicides que ens poden arribar a privar de les persones més volgudes per nosaltres. Però, sobretot, que esta pandèmia no ens lleve la il·lusió de celebrar el pròxim any, un futur Nadal ple d'alegria, felicitat i bons desitjos. Aleshores serà quan tornaran a encendre's de nou les llums de neó dels grans magatzems, tornaran els banquets en família i tornarà a retallar-se el cel de la nit de les nostres ciutats amb uns focs d'artifici, perduts i retrobats, tot per a celebrar, en majúscules, la manifestació d'un sentiment que naix en el bressol d'un humil pessebre, l'ombra del qual es projecta en totes i cadascuna de les nostres llars. Enguany és un any de retrobament en la intimitat de nosaltres mateixos, per a, d'eixa manera, poder celebrar en anys successius la grandiositat, la magnificència, l'elegància i la pompositat de les festes nadalenques, amb la dignitat que realment es mereixen. Des d'estes humils lletres, vos desitgem un molt BON NADAL!!
