Un café amb... Jovi Lozano Seser

Este passat dia 18 d’agost es va celebrar, dins del marc de les Festes Majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer de Paterna, la clausura dels LIX Jocs Florals Premis Literaris Vila de Paterna. En dit acte, es va fer entrega de la Flor Natural a l’escriptor Jovi Lozano Seser. No sabem si imaginàriament o en realitat, hem quedat amb Jovi per a fer-li una interessant entrevista al voltant de la seua obra i d’ell mateix. El lloc triat és una cafeteria qualsevol d’ací de Paterna on, darrere d’unes cerveses, conversem amigablement.

Nascut en 1979 a Ondara, Jovi Lozano Seser és un periodista, escriptor i comunicador valencià. Llicenciat en Comunicació audiovisual per la Universitat de València, debutà en el món literari amb els llibres de relats Sis Contes i una novel·la incerta (Edicions 96) i Efectes Secundaris (Bullent, 2011), guardonat aquest darrer amb el Premi Soler i Estruch 2010. L'autor ha conreat també la novel·la (Una història de ficció, Tabarca, 2014), així com ha explorat la mescla de gèneres en obres híbrides com Últimes existències (Bromera, 2012), obra distingida amb el Premi Ciutat de València de 2011. L'interès per altres àmbits creatius l'ha apropat igualment al llenguatge dramàtic (Habitatge, estrenada el 2013 per la companyia L'Oracle de l'Est), a l'assaig i la recerca (D'Ondara a Broadway: L'excepcionalitat de Trini Reyes, Edicions 96) i també al món del cinema (Chanel nº 5, adaptació del seu conte Rossa, dirigit per Aarón García Sampedro). En 2019 va guanyar el Premi Alfons el Magnànim de narrativa en valencià per la novela Pedres que han de ser remogudes. A més, des de 2012, l'autor signa el bloc Calcetins Desparellats, on publica i comparteix entrades, reflexions, textos inèdits i diaris de viatge. El 18 de desembre de 2022 va renunciar públicament a recollir el guardó del Premi Enric Valor de novel·la en valencià pel menyspreu mostrat per la Diputació d'Alacant amb el premi i va reafirmar la seua postura «per la dignitat de la nostra llengua, per la dignitat d'Enric Valor, per la dignitat de la literatura en valenci໹.

És un gran honor per a Escriure per a Ningú, compartir un café amb l’entranyable escriptor Jovi Lozano Seser.

Escriure per a Ningú: Diuen que la infància és la pàtria dels poetes. Conta’ns un record de la teua infància.

Jovi Lozano Seser: M’encanta eixa frase de Rilke perquè és totalment certa. La meua pàtria és la meua habitació de cals pares a l’estiu, quan tots feien la becada de després de dinar i jo jugava en silenci a la meua habitació amb els meus ninots imaginant històries i contarelles. Si haguera de dir quina és la meua pàtria, aquells estius invencibles de la infància serien la millor explicació d’aquest concepte, sovint tan complex.

Escriure per a Ningú: Escrius des de ben menut. D’on et ve la vocació d’escriure?

Jovi Lozano Seser: Precisament de la necessitat de crear altres mons per tal de fugir del meu entorn. La llibertat de la ficció és una oportunitat espiritual per transcendir allò que som o el moment que ens pertoca viure. En determinats moments de la vida és una eina molt potent per desplaçar-nos fora de nosaltres i accedir a altres realitats. 

Escriure per a Ningú: On sols escriure habitualment? Tens algun lloc favorit per a escriure? O alguna mania per a escriure?

Jovi Lozano Seser: No tinc un lloc fixe per escriure encara que he intentat crear una parcel·la creativa a ma casa en un despatx que a priori no anava a ser-ho. Soc un poc maniós amb aquestes coses i és cert que no sempre és possible escriure on un voldria. Manies, o a saber… Per exemple, em costa molt escriure durant el dia. Soc un animal nocturn.

Escriure per a ningú: Què és per a tu la poesia? I la narrativa?

Jovi Lozano Seser: Em considere narrador, fins i tot fent poesia. Tinc pocs poemes en la meua obra, per la qual cosa em considere prosista bàsicament i la part de poeta que hi ha en mi està com integrada en allò que escric. Per a mi la poesia i la narrativa no tenen res a veure i pertanyen a dos hemisferis creatius distints que, de vegades, es toquen. Per a mi la narrativa és expressió personal mentre que la poesia seria més espiritual.

Escriure per a Ningú: Com sols escriure amb bolígraf o amb ordinador?

Jovi Lozano Seser: Escric només a l’ordinador. Ja no sé concebre la creació literària si no és a través de les noves tecnologies. Reescric molt. Rellig molt. Ja seria impensable que cada projecte fora manuscrit.

Escriure per a Ningú: Quina importància tenen hui en dia les xarxes socials en la difusió de la cultura? I en la difusió de la teua obra? Cóm han influït les noves tecnologies en la teua tasca literària?

Jovi Lozano Seser: Les xarxes socials han acabat regnant en el món de la comunicació perquè simplifiquen tota una sèrie de processos promocionals encara que el seu abast, com tot en realitat, és més limitat del que sembla. Jo he fet servir els nous mitjans per difondre el meu treball però cal subratllar que el valencià no té tants mitjans de comunicació com el castellà, per la qual cosa tenim més dificultats per divulgar allò que fem i acabem transformant-nos en un showman mediàtic per tal d’assolir la finalitat reproductiva del nostre talent: seduir i crear seguidors.

Escriure per a Ningú: Tens un blog anomenat Calcetins desparellats (http://calcetinsdesparellats.blogspot.com/), on podem conéixer una miqueta de tu mateix. En l’actualitat està una miqueta en off-side. Algun dia podrem continuar sabent de tu a traves d’este blog?

Jovi Lozano Seser: Com bé dius, el blog el vaig deixar erm fa uns anys coincidint amb la pandèmia i va ser un acte d’honestedat perquè no podia dur endavant tot allò que volia. A més, em vaig adonar que no era el format més immediat que jo cercava. Estic estudiant com reviscolar el blog en un nou espai personal, però encara no sé quin serà el format final. Tot apunta que hi haurà un espai blogaire dins la meua web personal.

Escriure per a Ningú: Recordes quin va ser el primer poema que vares escriure? Quin va ser el primer premi literari que vares guanyar? On? Quin record guardes d’aquell premi?

Jovi Lozano Seser: No recorde el primer poema, sinó el primer conte que considere adult, escrit allà pels volts de 1994 i guanyador del Premi de l’Alcúdia de narrativa, que actualment no existeix. Va ser el primer conte amb consciència de conte i el primer premi de la meua trajectòria. Recorde l’engrescament del moment i la sensació d’haver aconseguit alguna cosa important. Els premis són estímuls necessaris en un entorn complex com el cultural.

Escriure per a Ningú: Has guanyat un bon grapat de premis literaris. Què et mou a presentar-te?

Jovi Lozano Seser: Bàsicament, l’incentiu econòmic acompanyat de l’esperó vanitós consegüent. La literatura és el que m’ha permés per exemple alguns plaers com el de viatjar. Els periodistes en aquest país estem molt mal pagats i mai tenim rendes mitjanes, per la qual cosa tot esdevé complicat si no tens ingressos addicionals. Per mitjà de la literatura he pogut finançar aventures que, roda i volta, acaben inspirant noves històries que permeten guanyar algun premi i així seguir filant destinacions, contes…

Escriure per a ningú: Cada autor té algun element poètic, alguna imatge o algun símbol, que es repeteix de forma constant al llarg de la seua obra. En el teu cas, quin és?

Jovi Lozano Seser: És curiós, però en tots els meus llibres apareix el meló d’Alger. D’una manera o una altra. Crec que és la mediterraneïtat el que marca un poc els meus escrits. Un cert sentit de pertinença.

Escriure per a Ningú:Quins autors són el teu referent? Quines influències tens a l’hora d’escriure? De quins poetes beu la teua essència poètica?

Jovi Lozano Seser: Tinc una nòmina d’autores, autors, molt heterogènia, eclèctica. No tinc un model únic com a influència. Per exemple, em fascinen autors com Poe o Bécquer i després escriptores de gènere negre com Patricia Highsmith o inclassificables com la belga Amélie Nothomb. De casa nostra, per exemple, van ser decisius per a mi els contes de Quim Monzó o, posteriorment, Empar Moliner. En la poesia, per exemple, encara soc més divers tot i que em semblen brutals genis com Rimbaud o Estellés, que és inabastable.

Escriure per a Ningú: Recentment has renunciat a un premi molt important, com és el Premi Enric Valor, patrocinat per la Diputació d’Alacant, pels motius que hem anomenat adés. Com diria Luís Eduardo Aute, La bellesa no s’ha de rendir davant del poder? O si? 

Jovi Lozano Seser:

L’episodi de l’Enric Valor va ser molt desagradable, però estic molt orgullós de tot el que vaig dir i fer fa un any per defendre la figura de Valor així com el meu premi. La meua llengua, el valencià, per descomptat. La bellesa i la cultura no poden rendir-se davant la mediocritat d’una classe política que ja fa massa temps que juga amb temes que no li pertoquen. Amb tot, és esgotador haver d’estar sempre combatent coses tan bàsiques.

Escriure per a Ningú: Has publicat un bon grapat de noveles. Cóm t’agradaria que se’t recordara?

Jovi Lozano Seser: Això de la glòria literària és una cosa molt inabastable en un àmbit tan complex com el nostre. No sé si se’m recordarà d’una manera o altra, però realment el que m’importa és haver viscut el present de les meues obres i el compromís amb el meu poble i lectors en clau present. El cànon literari és molt injust i inexacte sempre, tant en el cas dels morts com amb els vius. No hi crec.

Escriure per a Ningú: Amb el poemari «Garlandes», has guanyat la Flor Natural a la LIX edició dels Jocs Florals de la Vila de Paterna. Parla’ns del teu poemari.

Jovi Lozano Seser: Està escrit fa molts anys i pertany a una sèrie de poemes que vaig escriure també per a un acte festiu del meu poble. Després el vaig completar per al premi de Paterna i em va fer molta il·lusió guanyar-lo. Pertany a un tipus de poesia popular que crec que està perdent-se i que vaig reivindicar per mitjà d’aquestos versos. És un treball sobre la solemnitat de les festes locals i com aquestes s’impregnen de valor gràcies a la fe, al significat que aquestes tenen per a les persones creients o simplement arrelades a un indret.

Escriure per a Ningú: L’any 2010 vares guanyar el premi de narrativa Curta en Valencià, a Paterna a l’edició de 2010 dels Jocs Florals, amb la narració anomenada Balcànic. Ara de nou, tornes a guanyar, esta volta el premi més important del certamen: La flor Natural. Quina impressió t’ha causat el nostre poble?

Jovi Lozano Seser: És un poble que sempre he conegut ja que vaig viure a València sis anys i tenia molts amics de Paterna. L’elegància dels Jocs Florals, a més, guarda similituds amb altres manifestacions festives del meu poble i crec que va ser el que va impulsar la meua participació al certamen. L’estada d’un cap de setmana a La Canyada, a ca una amiga, va ser la inspiració final per acabar Garlandes i enviar-la al premi. Hi havia, per tant, un lligam entre el treball i el vincle amb la ciutat.

Des d’estes humils pàgines, agraïm de cor la gentilesa de Jovi Lozano Seser al haver-nos concedit esta interesant entrevista. Moltes gràcies.

1 Informació treta de la següent pàgina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jovi_Lozano-Seser