A mitant de setembre de l'any passat, amb ocasió de la commemoració del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés, la Coordinadora de l'Alumnat, Professorat, Pares i Mares per l'ensenyament públic en valencià, va organitzar una ruta literària sobre el nostre poeta burjassotí pels carrers de València. Vaig tindre notícia de l'esdeveniment per la premsa i vaig inscriure'm. Em va paréixer una magnífica manera d'aprofitar un assolellat matí de diumenge de tardor. Es tractava d'un passeig literari que, tenint el seu inici a la plaça de l'Ajuntament, recorria els principals carrers del centre històric de València, fent parada en determinats llocs emblemàtics, com són la Llotja de València, l'església de Sant Joan del Mercat, el Mercat Central, la plaça de la Reina, la casa d'Ausiàs March, el carrer del Miracle, els banys de l'Almirall, l'església de Sant Esteve, l'Almodí, la plaça de l'Almoina, la plaça de la Mare de Déu, el carrer dels Cavallers, el Portal de la Valldigna, per a acabar en la porta de les Torres dels Serrans. Tots ells, foren llocs pels quals l'Estellés va transitar en el seu moment i, d'una manera o d'altra es troben reflectits a la seua obra poètica, especialment al seu poemari Llibre de Meravelles. A cada parada, es feia la lectura d'un poema, després de fer una xicoteta explicació històrica d'on estàvem en eixe moment i la vinculació que el lloc en qüestió havia tingut amb el poeta. D'eixa manera, entre els carrers de València de nou prenien vida, versos d'Estellés com "no hi havia a València uns amants com nosaltres", "Un entre tants com esperen, s'ofeguen, un entre tants", que redolaven per les pedres de la Llotja, entre les ales del pardalot de Sant Joan i travessaven la porta del Portal de la Valldigna o de les Torres dels Serrans. Este passeig literari va ser amenitzat i dirigit pels nets del poeta, Vicent i Isabel Anyó, els fills de la seua filla Carmina. Ells van ser els que, amb alegria i il·lusió ens van guiar durant tota la ruta literària. Pel camí, entre parada i parada, entre explicació i explicació, entre poema i poema, pensava en la quantitat d'artistes de tota mena que han existit, de fama reconeguda: compositors, escriptors, músics, pintors... que, una volta han desaparegut, tant el pas del temps així com la inacció i també la desídia, moltes voltes duta a terme per part de la família, ha fet que tant l'autor com la seua obra hagen passat a dormir a la nit de l'oblit. No ha sigut el cas del poeta Vicent Andrés Estellés. Per la nostra part, només podem més que agrair a la seua família, sobretot hui, que fa vint-i-set anys que ens va deixar, i en este cas als seus nets, per mantindre encesa la flama de la poesia que el seu iaio va escriure en el seu dia. Ningú no mor del tot mentre se'l recorda. I en este cas, el record del nostre benvolgut poeta Vicent Andrés Estellés, tant de la seua persona com de la seua obra, perviu en els seus fills i, sobretot, en els seus nets.
