Que ja estem en falls!!

Tots els dies quan em dirigisc cap al treball sintonize la la ràdio del cotxe una emisora local, on el locutor, amb molta gràcia i molta més habilitat va hilvanant un programa de ràdio improvisat on telefonen al.leatòriament un centemar d'incondicionals on cada un fa el seu programa. "Venga, haz tu pograma", els anima. I cadascún conta una cosa. L'un li demana una cançò, l'altre li demana a Vicente Albentosa -que així es diu el locutor en cuestió- si pot telefonar a un fill, un nebot, un pare o un tio per a felicitar-lo pel seu aniversari, pel seu sant o pel mer plaer de gastar-li una brometa innocent. A totes estes peticions accedix de bon gust, amb un carácter desenfadat i ditxaratxer que fa que s'haja possat a la butxaca a mitja València i part de l'extranger.

L'emisora en questió és de carácter local, la qual cosa fa que es radien per mitjà de les ones herzianes molts continguts locals: Esports, processons, esdeveniments variats... Estant en la època en la que estem i estant vinculat com ho està dit locutor al món de les falles -es el president de la falla de Sant Isidre a València.-, així com una gran part dels parroquians habutuals de l'emisora en general i del programa de matí en particular, no va a parlar de falles?Clar que sí. Això fa que el seu crit de guerra quan es tracta de parlar del món faller, siga el següent: "Ja estem en falls!! En falls!! repeteix una i altra volta. I és que, efectivament, hem arribat  a mitant del mes de març. La vesprada, cada dia es va allargant una miqueta. Els monuments fallers van inundant els racons de la nostra ciutat. A poc a poc, van edificant-se i adoptant forma de falla propiament dita. Els casals van adquirint vida dia a dia. El soroll, l'alegria, la il.lusió es va fent palesa a cada racó de València. Els coets, els masclets, els trons de bac, les carcases, els castells, en definitiva, la pólvira invadeix tots els racons i totes les replaces.

Ja estem en falls!! en falls!!. crida l'Alventosa des del seu micròfon obert, mentre les gents passegen alegrement pels carrers, amb blusons negres i mocadors d'herbes nugats al voltant del coll, alhora que sostenen a la mà un gotet de plàstic plé de dolça xocolata bullint, al mateix temps que hi suquen un bunyol daurat, de carabassa o de figa i d'un mos se l'engolen en un obrir i tancar d'ulls, com si se'ls escapara de les mans. Mentrestant, algú pregunta "On vas?" "A vore falles" se li contestarà amb alegria i satisfacció. Mes tard es preguntarà "D'on vens". I arrastrant els peus, amb la veu cansada, se li respondrà "De vore falles".

Ja estem en falls!! En falls!! I els fallers i falleres desfilen pels carrens cèntrics del Cap i Casal vestits de saragüell, de torrentí o de llauradora mentre El Fallero va marcant el pas a seguir fins a arribar al cadafal instal.lat als peus de la Mare de Déu dels Desemparats, la Geperudeta. Es costum que en arribar al carrer del Micalet, la banda de música que acompanya a la falla, canvia de pas doble per a entrar en la plaça de la Mare de Déu a ritme del pas doble València. D'eixa forma s'entrega el ram de flors que adornarà en companyia dels demés la plaça durant una quinzena de dies.

Je estem en falls!! En fall!! Mentrimentres esclata la traca que botarà foc a la falla i la reduirà a cendres, entre l'expectació de tots, les llàgrimes de la fallera major i la frescor de la nit quasi quasi primaveral.

Al dia següent, després de la cremà, amb la veu ronca i el cansanci palés al rostre, el noste bemvolgut locutor radiofònic sols tindrà forces per a dir Ja s'han passat les falls!! Les falls!! fins a l'any que vé!!