martes, 15 de octubre de 2013

El mercat dels dimarts

Fotografia: © Roberto Díaz Martínez.
Quan a Paterna una dona vol preguntar a una altra al voltant d'algun tema un tant escabrós, delicat o que por violentar l’honor, la intimitat personal, familiar o la propia imatge, és a dir, si no sé quina s'ha quedat en estado, o si és veritat que l’altra es casa de penalti, la fórmula d’estil que s’utilitza és la següent: Xicaa, l’altre dia en digué una dona en el mercat que… és això veritat? Per a comprovar-ho em dirigisc ara a pegar una volta pel mercat de Paterna que es celebra tots els dimarts de matí, de forma ininterrompuda durant tot l’any. Baixe pel carrer Mestre Soler fins a arribar a la plaça del poble, on comença el mercat. Allí s’han format carrers improvisats fets per les pròpies parades, on s’ofereixen tota classe de productes per als paterners: Pantalons, camises, jerseis, plantetes, perols, cassoles, sostens, bragues, calçotets, calcetins… Travesse la plaça del poble fins a arribar al carrer Vicent Cardona i l’avance fins a la plaça de la replaçeta, on hi ha tot tipus de fruita i de verdura exposada, en un esclat de llums, de colors i de sabors de l’horta. Eixe era el camí que jo feia de menut per a anar a l’escola, el col·legi Villar Palasí. I recorde que en girar el cantó per a entrar a la plaça de la replaçeta, hi havia un baix on es guardaven els cavallets, el taulell, el pes i el toldo d’una parada de fruita i verdura, així com un grapat de caixons de plàstic dels d’arrova i mitja. Aquell baix apenes mediria uns set o huit metres quadrats: els suficients per a guardar els aparells propis per a despatxar al mercat. La porta era de fusta de dos fulles que s’obrien cap a fora. I cada fulla, a la seua vegada s’abatia per la mitat, de forma que, una volta oberta del tot, quedava cada una d’elles apegada a la paret i ocupava la mitat de l’espai. I en una d’aquelles fulles, la de la dreta, quedava al descobert, escrit a ma, no sé si amb pintura o amb retolador, el següent: “Paterna sempre serà Paterna, mentres visca un paterner”. I amb déu o dotze anys, aquelles paraules de lletraferit del poble em donaven que pensar. Amb el pas del temps vaig descobrir a un llibre de festes que aquells versos eren de Sari Belda. Aquella porta de fusta va ser segellada amb una xapa de conglomerat si bé, ara que recòrrec de nou el mercat, veig que una porta senzilla ha substituït a aquella fusta mig rebentada pel pas del temps. Recorrec el carrer Vicent Cardona fins a arribar al carrer Joaquím Costa on n’hi han més parades. Xandals, espardenyes, canemets, devantals, animen el carrer. “Al euro!, al euro!, Todo al euro!" Crida una veu anònima. El mercat sempre ha segut un lloc d’encontre de persones. I al racó que menys un s’espera, va i s’entropessa amb aquella que fa un grapat d’anys no l’has vista. I s’aprofita per a pegar una xarradeta. Gire pel carrer mestra Monforte fins a arribar al carrer de Sant Pere. I novament podriem tornar a començar. Els  més devots aprofiten este moment per a entrar a l’Esglèssia a fer-li una visita al Crist de la Fe. I després, amb les mans plenes de gosses de plàstic de color verd, arriba el moment d’anar-se’n a casa, a preparar el dinar.























No hay comentarios:

Publicar un comentario

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!