La mort des de la informàtica.

La mort no és més que la fi de l'existència d'una persona física, d'un esser viu. Mor aquell que estava viu. Està mort aquell que no està viu, que ha deixat de viure. El Codi Civil vigent, que data de 1889, estableix que el naixement determina la personalitat de les persones. Però també ens diu que la personalitat civil s'extingueix per la mort de les persones. D'esta manera es delimita existència dels sers humans: Entre el naixement i la mort. Estos raonaments que cauen pel seu propi pes i pel sentit comú hem de dir que, hui en dia, el món de la informàtica els ha trastocat de tal manera, que al pla físic de l'existència, la cibernètica ha creat un món paral·lel o un pla, diguem-ne virtual, que fa que transcorresquen  ambdos d'una forma concordant: Un es crea un compte de correu electrònic amb les seues dades personals reals, o un perfil a una xarxa social amb la foto tan estupenda que li feren amb el millor vestit, a la boda del seu millor amic o de la seua cosina. Però no sempre és així. Un pot haver viscut tota una vida i no haver nascut mai virtualment, com pot ser el cas dels nostres avantpassats, que no han arribat a conèixer el que era un ordinador. O pot dur una vida física determinada, mentre que virtualment un pot tindre una identitat totalment diferent, com és el cas d'aquells que naveguen a través de la xarxa amb una identitat diferent a la seua i no paren de fer maldats. Un pot no haver existit mai físicament, però si  que pot haver nascut virtualment  i arribar a ser popular, encara que mai arribarà a ser persona, com és el cas del llanterner Mario bross. O un pot haver mort, i el seu món virtual pot continuar viu, com és el cas de qui mor i deixa la seua informació penjada a la xarxa, a disposició de qui entre a vore el seu perfil, o qualsevol informació que s'haja penjat a qualsevol pàgina de la xarxa, con serà esta entrada d'ací a huitanta o cent anys. Un pot estar viu i el poden matar informàticament, com fou el cas d'una persona a qui conec i a qui li furtaren el mòbil. De sobte va aparèixer al seu mur d'una xarxa social, un llaç negre i un missatge a mode d'esquela. Als pocs dies, va aparèixer, afortunadament, escrit al seu mur "El huevón que encontró mi móvil... que se cuide que tiene GPS y no me hizo gracia". La mort és la fi la l'existència de les persones. Quan un  mor, el cos torna a la terra i l'ànima se'n va al cel. I allò que un ha viscut telemàticament queda a disposició de tots, a la xarxa, pels segles dels segles.