Tresor

Una volta més, són els diaris els qui em donen peu a escriure una nova entrada al meu blog. Perquè ha eixit publicat als diversos mitjans de comunicació que, en dies passats ha hagut una dona de Paterna que s’ha trobat a un parc de dita localitat un paquet amb onze mil euros. I el més curiós és que la notícia no és este fet en si, sinó el fet de que dita dona ha anat amb la troballa i l’ha entregada a la Policia Nacional. De immediat, s’ha aplicat allò que estableix el Codi Civil als seus articles 614 i següents i s’han entregat els diners a l'alcaldessa de Paterna, per a que faça les publicacions preceptives “en la forma acostumbrada, durante dos domingos consecutivos”, per a que l'autèntic propietari aparega i acredite que dita quantitat de diners és d’ell i se li’n faça entrega d’allò que li correspon, com a legítim propietari. Tot siga dit de pas, que dita acreditació es tracta d’una prova complexa –diabòlica-, el fet d'acreditar que uns bitllets són d’un mateix, donat el caràcter anònim a l’hora que fungible que tenen els diners. I el que més em sorprèn, després de llegir la notícia als diaris a través de la xarxa així com tota la gran quantitat de comentaris que al respecte s’han anat escrivint a les xarxes socials, és cóm una conducta que hauria de ser digna d’un elogi comú de tots els ciutadans, de forma que esta dona se li considerara al menys com una heroïna local, els comentaris comuns van més bé en la línia contraria, que obviem reproduir ací per respecte, tot i això, sense contar amb la quantitat de punyalades que se li donen al diccionari al escriure este tipus d’opinions. Francament, he de reconèixer que si haguera segut jo qui s’haguera vist en la situació d’esta dona, no sé quina haguera segut la meua reacció, ni tampoc sé de quina manera haguera actuat. Segurament m’ho hauria pensat més de dos voltes què fer amb eixa poltracada de diners. Tal volta ho haguera entregat a la policia. Tal volta no, no ho sé. Però el que sí que reconec, davant els fets consumats, és l'esperit cívic, noble i ciutadà de la dona en qüestió, de la qual no sabem la seua identitat -i espere que no la sapiguem mai- i per tant, no sabem la seua situació econòmica. Perquè donat el panorama de crisi generalitzat que estem patint en estos moments, probablement dita persona no arribe a finals de mes. O tal volta sí. O tal volta estiga en el paro. O tal vegada tinga quatre fills menuts que alimentar... Totes estes circumstàncies donen més mèrit a la seua conducta. Al final pareix que qui és massa bo, és bo dos voltes, és a dir bo-bo, quan realment s’hauria de dir d’ell que és honest, sincer, exemple de conducta, i altres comentaris semblants, mentre que aquell que triomfa, moltes voltes sense escrúpols, pareix ser que és de qui es solen fer els comentaris positius i les lloances. El que realment desitge és que una volta transcorreguts els dos anys que estableix l’article 615 del Còdi Civil, la dona anònima de Paterna que va trobar estos diners, prenga possessió efectiva de dita quantitat, en premi i en reconeixement a la seua honestedat, al seu civisme i la seua ciutadania.

En clicar ací, llegireu la notícia.