Gran Teatre

Quan al final de la dècada dels anys vint del segle passat es va inaugurar el Gran Teatro, el seu mentor D. Vicente Brull, no s'imaginava la trajectòria que la seua sala, inaugurada per a representar obres de teatre, donada la gran afició que al nostre poble hi havia al respecte, anava a dur a terme al llarg de la seua història. En una època en la que la única distracció que hi havia era, sobretot el teatre, representat per aficionats que, després del seu treball a l'horta o a l'obra, encara tenien un temps en el dia per a assajar, en una companyia de teatre d'aficionats, com era la "Peña los 41" o "Cuello duro", al nostre poble varen aparèixer una sèrie de sales de teatre com era el teatro Nuevo o actual teatre Capri que, amb el teatre Benlloch, que ja existia al carrer tort, eren la manifestació cultural, alhora que l'entreteniment de tota una generació. Estes sales, a més a més de representar obres de teatre, també es varen dotar dels mitjans tècnics per a projectar pelicules de cine. El temps va fer que al nostre poble, estes sales acabaren projectant pelicules de cine més que representant obres de teatre. A Paterna hi han hagut uns quants cinemes al llarg de la història: cine Benlloch, Roigui, Guillem, Parroquial, Palafox, Astoria com a cine d'estiu... i el propi Gran Teatre. Jo, per edat, només n'he conegut dos: el Palafox, al carrer sant Antoni, i el Gran Teatre, a la plaça de l'exèrcit espanyol. Famoses eren les seues sessions dobles en les que, per vint duros, un podia vore dos películes d'estrena, en sessió de vesprada, o de nit, un divendres, un dissabte o un diumenge, amb la particularitat de que si un arribava tard a la primera película de la sessió de la vesprada, un podia quedar-se a la sessió de la nit, fins arribar a la escena a la que s'havia entrat al cine. Aleshores, era el moment de tornar a casa, amb el desig cumplit d'haver vist les dos películes senceres. El pas del temps i les noves tecnologies, que aleshores era la televisió, va fer que esta activitat d'oci deixara de ser rentable, de tal manera que, a poc a poc, varen anar desapareixent aquells cines de poble o de barri que delitaven a tots, grans i xiquets. Fins i tot el Gran Teatre tancaria les seues portes als anys huitanta. En 1986 fou catalogat per a ser considerat edifici protegit de 2a categoria i passaria a ser propietat municipal. Fou aleshores quan es va reformar íntegrament proporcionant d'esta manera a Paterna d'un teatre de 600 butaques, dotat amb les últimes tecnologies escèniques i vàries sales d'exposicions, essent inaugurat en febrer de 2000. La teoria de l'evolució de les espècies de Darwin, diu que sobreviuen les espècies que millor s'adapten al mitjà en el que es desenvolupen. Noranta anys després de la seua construcció, el Gran Teatre Antonio Ferrandis, ha segut teatre, cinema, lloc de celebració de concerts de la Banda de Música, espai on s'han clausurat les diferents edicions dels Jocs Florals de la Vila de Paterna, on he tingut l'honor de pujar a replegar algun que altre premi literari, on s'ha presentat a tot el poble a la Regina de les festes en honor del Santíssim Crist de la Fe i sant Vicent Ferrer, o on s'ha celebrat la presentació de les diverses comissions falleres del nostre poble. També ha donat la primera oportunitat a actors, en el seu moment primerencs, de la talla del conegut German Montaner, o l'universal Antonio Ferrandis. En definitiva, es tracta d'un teatre viu del segle XXI, del qual podem estar orgullosos tots els paterners.