sábado, 24 de febrero de 2018

Festes de Castelló

Este dissabte passat dia vint-i-quatre de febrer, vaig rebre de mans de l'alcaldessa de Castelló, na Amparo Marco, el premi Flor Natural de Poesía Ciutat de Castelló. No saben vostés quin orgull, quina satisfacció, quina emoció i quina alegria és per a mí rebre aquest tan important guardó ací, a la ciutat de Castelló, a aquest Saló de Plens del seu Ajuntament, en el pórtic de les festes fundacionals de la ciutat de Castelló.

Ha estat un acte senzill, entrañable i emotiu on, a més a més, s'ha guardonat,  amb el premi Aparadors Magdalena 2018, a l'establiment La Papallona, situat al carrer Sogorb nº 69. A més a més, s'ha dut a terme l'acte d'homenatge i ofrena a les Reines de les Festes, de les empreses, associacions i institucions col.laboradores de la Magdalena 2018.

Des d'estes senzilles paraules, vullguera agraïr a lAjuntament de Castelló el foment de la nostra festa, la nostra cultura i la nostra llengua per mitjà de la convocatoria de premis com aquest. També magradaria agraïr al jurat daquest certamen literari, el que shaja fixat en este humil braçat de versos de rotllo i canya, escrits per este senzill poeta que ara els parla.

Festes de Castelló és un poemari dexaltació de les festes fundacionals de Castelló en general i de la figura de la Reina de les festes en particular, representada per la senyoreta Carla Bernat. Enguany he tingut el gran honor doferir-li eixa Flor que quedarà per a sempre guardada al calaix de la seua memòria. Les flors es marceixen, però el record daquesta Flor Natural i el destos versos que lacompanyen, l'acaronaran tots els dies de la seua vida.


      Festes de Castelló

És Castelló,     una ciutat que s’alça
des de l’ahir,         envers un nou demà
que caminà,     de la muntanya al pla
i, al rerefons,    hi naix la mar descalça.
Entre les mans     ara gaudim l’herència
del rei barbut,     que un dia ens va donar
un horitzó,     nascut en dia clar
i un sentiment     lluït amb vehemència.

Ara un any més      beurem de nou l’essència
de les que són     festes fundacionals.
Els cants i els balls,     sempre tradicionals,
ressonaran,       pertot, amb gran presència.
Per a exaltar,     a la nostra memòria,
el naixement,     la fe de tot un poble
que, caminant,     va fer seu el recoble,
d’un nou racó     i d’una nova història.

Que quede escrit,     per a perpètua glòria,
un sentiment,     que ara ens agermana.
Castelloners,     que som, els de la Plana,
gaudim tots junts,     amb càntics de victòria.
Perquè als carrers     ignots de Castelló
hi ha una allau,     de sentiment invicte.
La vespra és,     de la festa, o relicte,
festivitat    que inicia amb el pregó.

De bon matí,     quan clareja el lledó,
crida Vicent,     mirant cap al llevant.
Convoca a tot     un poble caminant,
d’acord a com     mana la tradició.
Caminem junts,     nugades les sabates,
romiatge ferm,     del pla a la muntanya,
tot recordant,     els nostres, rotllo i canya,
tradicions,     cap a nosaltres dates.

Llumejaran     als carrers les gaiates,
bàcul de llum     que guia el nostre poble,
des de la nit,     de nostra història noble,
fins al present,     de tradicions innates.
Cresol al vent,     la llum que ara il·lumina
el nostre pas,     a cada trepitjada.
Lluenta font,     d’espurnes esguitada,
espill de fe,     la flor de l’englantina.

Troballa fou,     de talla alabastrina,
Vós sou la llum,     la gaiata suprema.
Baix un lledó,     l’aladre, que verema,
per als mortals,     la vostra imatge pura.
Per sempre sou     la Maedéu del Lledó,
flor rere flor     d’ofrena verdadera.
I entre les flors,     la nostra Lledonera,
Mare de Déu,     Mare de Castelló.

Plaça Major     i allà dalt del balcó
sempre volgut,      del nostre Ajuntament,
s’escolta clar,     i a favor del vent,
el crit que clou     la nostra passió.
El vítol és     la veu de nostra reina
el vítol no és      crit d’acomiadament
el vítol és     crit de començament
d’un cicle nou,     fester de nova feina.

El rostre teu     que ara es desembeina,
ens mostra al món     la teua miscel·lània:
Dus la dolçor     de la Mediterrània
i la foscor,     als ulls, de nova eina.
Ets i seràs     el vol de la boscarla
que als llavis teus     mostren la mar en calma.
Aquesta allau     de versos, que t’ensalma,
transformaran     en cant la meua garla.

Espill la flor     del teu esguard, que parla,
a un sol novell     que ets tota tu, present,
en aquest vers,     que naix i mor al vent,
sols per a tu,     sempre volguda Carla.



Fotografia: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/magdalena/alejandro-llabata-gana-premio-flor-natural-poesia-2018_1131267.html (La fotografía ha estat presa per Gabriel Boia)

2 comentarios:

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!