La lleteria

Abans que la llet la veneren pasteuritzada, uperitzada i no sé quantes coses més als grans magatzems, als pobles que conservaven l'essència agrícola i de sabor a poble pròpiament dit, hi havia a cada casa un corral on es guardava el carro, l'haca i una seria d'animalets de corral: Unes gallines, uns conills, uns porquets i inclús hi havia qui tenia alguna vaca per a subministrar llet per a la família. Jo recorde haver escoltat dir  cóm a casa dels pares de ma mare hi havien varies vaques, la llet de les quals es munyia la venien a una serie de parroquians que la consumien diàriament.

Amb el pas del temps i la successiva industrialització de la societat, tot açò s'ha anat perdent, de forma que allà on havien animalets, hui en dia només queda el pessebre mig derruït. O tal volta ni això: on estava la casa dels iaios s'ha construït una finca de varies altures. Mentre pense en tot açò, em ve a la ment cóm a Paterna es va conservar fins a ben entrats els anys huitanta una lleteria al carrer de sant Roc, regentada per Humberto i Pepita i que abastia de llet a tota la contornada. Es tractava de llet que anava de la vaca a la boca, sense conservants ni colorants, ni altres productes que no foren els que la pròpia vaca, per si mateixa, produïa.

Com el cicle natural de munyida de les vaques era sempre a una hora concreta del dia, que pels matins era al voltant de les nou i de vesprada al voltant de les cinc, era a partir d'eixes hores quan, a l'entrada d'aquella casa s'anava congregant un grupet més o menys nombrós de persones, amb un a lletera a la mà, be de metall, bé de plàstic on endur-se la llet a casa. Mentre s'esperava a que isquera l'ama, es raonava d'un cas, d'un altre cas, d'un succeït, d'un altre succeït, fins que es col.locava una tauleta de cuina plegable prop de la porta a mena de taulell on hi havia un joc de mesures de líquids, de dos litres, de litre i de mig, que anava fent servir tot i abocant la llet d'una lletera gran que solien entrar entre dos persones, del corral on estaven les vaques, fins on es despatxava la llet, primer a la mesura i d'allí a la lletera que cadascun es duia de sa casa. D'eixa manera i per rigorós torn d'arribada dels propis parroquians, s'anava buidant la llet, fins al dia següent, que es començava de nou amb aquell ritual.

Com ma mare era amiga de l'ama, alguna volta em deixaven passar a l'estable per a observar cóm munyien les vaques. Entre bales de palla, dins d'una coberta d'obra al corral de la casa hi havien varies vaques, be pasturant amb el cap dins del pessebre, o be sent munyides, be a mà o be amb una munyidora mecànica. Als meus ulls de xiquet, allò era per a mi un espectacle únic. Tot açò coincidia amb l'època en què  anava a la catequesi de primera comunió. I quan la catequista ens contava el somni de les vaques grosses i les vaques primes i la interpretació que feia José dels somnis del faraó, no podia evitar recordar l'última volta que hi vaig anar a per llet amb ma mare i em  varen deixar entrar al corral a vore cóm munyien les vaques.

Hui, quan passe per davant de la porta d'aquella casa on venien la llet, em ve a la ment el record d'aquells temps en què em deixava a mitges la sèrie que feien a la televisió per a anar amb ma mare a per aquella llet cremosa i sana que alimentava els meus somnis infantils.