El catxirulo.

El catxirulo més genuí és aquell que s'elabora artesanalment a casa, amb canyes finetes de vora sèquia, tallades a poder ser el diumenge de rams, als peus de la sèquia de Tormos o de Montcada. Evidentment, de qualsevol altra sèquia també en són bones. S´han de tallar a mida i s'ha de nugar al mig amb fil de palomar de tal manera que el perímetre del catxirulo, que el marcarem també amb el cordell, ha de tindre forma d'hexàgon més o menys regular. A continuació l'esquelet de catxirulo el cobrirem amb paper de diari, dóna igual la capçalera que porte el periòdic. Per a apegar-lo mesclarem a un recipient, aigua amb farina i farem una espècie d'engrut o de guix que, encara que no siga tan fort com l'argamassa, almenys aguantarà els envits que les corrents d'aire produiran al nostre joguet al dalt del cel. Una volta sec, nugarem als dos extrems superiors de l'hexàgon un tros de cordell. L'altre cap del cordell el nugarem amb  aquell que naix al centre del catxirulo i que acaba a la ma del pilot. A la part inferior nugarem la cua, es a dir un altre cordell llarg al qual s'han nugat retalls de tela que, en forma de llacets, ballaran al dalt del cel com a certer timó, una dansa de colors.

Però el catxirulo no seria tal si no anara acompanyat d'una mona de pasqua en forma de cocodril o de llaç, tant se'n dóna, d'una llonganissa, també de pasqua, d'una botella de llimonada, de les de cristall, amb tap de plàstic enganxat amb una estructura de ferro a la boca de la botella, al centre de la qual, en forma de pictograma hi ha escrit «Gaseosa "La Fuente del Jarro"»  i dins de les lletres hi ha dibuixada la font del Gerro, tal i com era en el seu dia. I com no està bé que l'home estiga sol, l'acompanyarem amb el grup d'amics de tota la vida amb els qui farà rogle.

A totes estes circumstàncies hi ha que afegir també un vent de llevant que bufe no massa fort, però sí allò que siga necessari per a elevar sense massa corregudes innecessàries el catxirulo al dalt del cel, enmig de la muntanya on no hi han ni finques ni cables de la llum que impedisquen el seu vol en autèntica llibertat, ara més cap amunt, ara més cap avall, però sempre amb el fil de palomar ben tens subjectat a la mà. Si a tots estos elements els acompanyem amb la banda sonora original de "La Tarara", tindrem dons un diumenge de Pasqua perfecte.