jueves, 24 de abril de 2014

WhatsApp.


He telefonat un amic de la infància per a felicitar-lo pel seu aniversari.. Es tracta d'una persona que, les acaballes que hem viscut junts no caben en una enciclopèdia. Després de preguntar-nos respectivament per les famílies i contar-nos algun que altre xafardeix, al vore'm una miqueta verd en alguns temes, de sobte em va dir "Claro, tío, como no tienes WhatsApp..."


No deixa de ser curiós el nom "WhatsApp", que és un joc de paraules que prové de l'expressió anglesa "What's up", el significat de la qual ve  a ser paregut a "què passa", "cóm estàs" o "cóm et va", i la similitud fonética entre l'expressió "up" i el mot "app", diminutiu en anglés de la paraula "application". I hi ha que vore cóm esta forma de comunicació instantània, que ha anat agafant força d'un temps cap a esta banda, ha anat deixant obsoletes altres mecanismes de missatgeria electrònica com puga ser l'e-mail o les xarxes socials tipo Facebook Twiter. Açò produeix com a conseqüència que aquells que no ens adaptem al canvi tecnològic, és a dir que per els que no disposem de dita ferramenta informàtica es crea incomunicació i per tant, una certa exclusió social. Com un no estiga dins dels cercles informàtics de dita xàrcia, un no existeix i per tant, és totalment transparent per als que sí que empren eixe sistema de comunicació.

"Quod non est in WhatsApp, no est in mundo" dirien els antics romans. Efectivament, perquè açò de la informàtica ens crea un món virtual, paral·lel al món terrenal, on només hi existeixen aquells que tenen dita ferramenta informàtica i que, a mes a mes, volen o tenen necessitat de participar en l'instant precís en què es succeeixen les coses,  d'allò que que una altra persona, o bé ha dit o bé ha publicat, siga una fotografia, un video o qualsevol altre gadget informàtic. probablement el comentari fet, siga "Bon dia, ja m'he alçat", on tots els membres del grup contestaran amb algun comentari a tan important missatge. O tal volta el missatge duga anexe una fotografia d'una taula magníficament parada a la que tots faran un comentari agradable cap al menjar que hi ha a la taula parada. O d'enveja cap els comensals que allà es disposen a menjar.

Al final, un pren la determinació de que qui vullga localitzar-me, ja sap cóm fer-ho. Be venint a ma casa, bé telefonant-me, bé per mitjà d'un SMS o d'un missatge privat a les xarxes socials que jo utilitze. De tota manera, fa més de deu anys, jo era dels qui deia que "ni tenia ni volia mòbil" i ara mateix m'estic plantejant el canviar-me'l per un de gama superior. En començar a funcionar les xarxes socials, jo n'era renuent. I n'hi ha qui de forma irònica ara em diu "I això que no en volies" En definitiva, que en açò de les noves tecnologies, sempre arribe a l'últim glopet, no sé cóm m'ho apanye!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!