A penes
fa un mes, la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha atorgat
el títol honorífic de Festa d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat
Valenciana a la celebració de Moros i Cristians de Paterna, que es du a terme
cada any al nostre poble, dins del marc de les Festes Majors en honor al
Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, l'última setmana del mes
d’agost. Conten les cròniques que el mes d’abril de 1238 es va dur l'ocupació
de Paterna per les tropes del rei en Jaume I per via pacífica, a partir d’un
pacte entre els representants del rei i els representants locals, portant com a
conseqüència la no expulsió dels habitants que en aquell moment vivien al
nostre poble. Tal volta seria una miqueta pretensiós per la nostra part dir que
estos actes festius es varen declarar com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic
el dia que el rei Jaume I va entrar de forma pacífica a Paterna. Quedaria molt
bé des d’un punt de vista literari, però seria totalment anacrònic. Però sí que
podríem dir que esta festa nostra es va declarar Festa d'Interés Turístic Autonòmic
el dia en el qual uns jóvens paterners es varen habillar de moros i varen
desfilar de forma informal, a l’ombra de les comparses i la banda de música de
Cocentaina, convidades estes a participar en les nostres festes paterneres,
travessant els carrers del nostre poble. Era l’any 1973. Este acte, que es va
dur a terme en la cavalcada d’aquell any entre l’alegria i l’espectacle, va ser
l’inici de la que hauria de ser la impressionant festa de moros i cristians en
què s’ha convertit ara i que va fent puntetes a les diferents festivitats que,
amb solera i del mateix àmbit, existeixen en l’actualitat. Des d’este blog,
volem recordar a totes i cadascuna de les comparses que han format part de la
història de la nostra festa. Les que existeixen, les que varen existir i, per
motius diversos es varen desfer. També a les que encara no existeixen, però que
les noves generacions s’encarregaran de constituir. Sobretot, recordem a les
persones que han fet esta festa gran, que han dedicat hores i més hores de la
seua vida de forma totalment desinteressada, a portar una comptabilitat, a
redactar unes actes, a complimentar unes instàncies, a escriure uns textos, tot
això en favor de la seua comparsa i en favor, en definitiva, de la festa.
Especialment, recordem a tots aquells que ja no estan entre nosaltres i que
d’aquells temps àrids en els quals estava tot per fer, ens han llegat esta dolça
festa tan impressionant. Des d’estes senzilles paraules no podem més que
felicitar a la federació de Intercomparses que agermana totes les comparses
existents i que vetla pel manteniment de la tradició, la història i la promoció
de la festa, per este reconeixement a una llavor callada i discreta que, una
volta més ens indica que no està renyida la diversió i l’espectable, amb la
serietat, el rigor i la faena ben feta. Moltes gràcies per aconseguir que la
paraula Festa siga, amb majúscules, un dels tres pilars que, en companyia del
Foc i de la Fe, sostenen la forma de ser, d’entendre i de viure la vida de tot
bon paterner.
