Els moros i cristians de Paterna, Festa d'Interés Turístic Autonòmic

A penes fa un mes, la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha atorgat el títol honorífic de Festa d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana a la celebració de Moros i Cristians de Paterna, que es du a terme cada any al nostre poble, dins del marc de les Festes Majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, l'última setmana del mes d’agost. Conten les cròniques que el mes d’abril de 1238 es va dur l'ocupació de Paterna per les tropes del rei en Jaume I per via pacífica, a partir d’un pacte entre els representants del rei i els representants locals, portant com a conseqüència la no expulsió dels habitants que en aquell moment vivien al nostre poble. Tal volta seria una miqueta pretensiós per la nostra part dir que estos actes festius es varen declarar com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic el dia que el rei Jaume I va entrar de forma pacífica a Paterna. Quedaria molt bé des d’un punt de vista literari, però seria totalment anacrònic. Però sí que podríem dir que esta festa nostra es va declarar Festa d'Interés Turístic Autonòmic el dia en el qual uns jóvens paterners es varen habillar de moros i varen desfilar de forma informal, a l’ombra de les comparses i la banda de música de Cocentaina, convidades estes a participar en les nostres festes paterneres, travessant els carrers del nostre poble. Era l’any 1973. Este acte, que es va dur a terme en la cavalcada d’aquell any entre l’alegria i l’espectacle, va ser l’inici de la que hauria de ser la impressionant festa de moros i cristians en què s’ha convertit ara i que va fent puntetes a les diferents festivitats que, amb solera i del mateix àmbit, existeixen en l’actualitat. Des d’este blog, volem recordar a totes i cadascuna de les comparses que han format part de la història de la nostra festa. Les que existeixen, les que varen existir i, per motius diversos es varen desfer. També a les que encara no existeixen, però que les noves generacions s’encarregaran de constituir. Sobretot, recordem a les persones que han fet esta festa gran, que han dedicat hores i més hores de la seua vida de forma totalment desinteressada, a portar una comptabilitat, a redactar unes actes, a complimentar unes instàncies, a escriure uns textos, tot això en favor de la seua comparsa i en favor, en definitiva, de la festa. Especialment, recordem a tots aquells que ja no estan entre nosaltres i que d’aquells temps àrids en els quals estava tot per fer, ens han llegat esta dolça festa tan impressionant. Des d’estes senzilles paraules no podem més que felicitar a la federació de Intercomparses que agermana totes les comparses existents i que vetla pel manteniment de la tradició, la història i la promoció de la festa, per este reconeixement a una llavor callada i discreta que, una volta més ens indica que no està renyida la diversió i l’espectable, amb la serietat, el rigor i la faena ben feta. Moltes gràcies per aconseguir que la paraula Festa siga, amb majúscules, un dels tres pilars que, en companyia del Foc i de la Fe, sostenen la forma de ser, d’entendre i de viure la vida de tot bon paterner.