Bicicletes

Fernando Fernán Gómez escrigué als anys setenta una obra de teatre anomenada “Las bicicletas son para el verano”. Jo no sabria dir si són per a l’estiu o per a l’hivern. El que sí que sé, és que el dia que vaig complir nou anys, em varen regalar una bicicleta model Meteor BH, que els meus pares varen aconseguir mitjançant la imposició d’una quantitat de diners a termini fix a la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, actual Bankia, en aquella època en la que els bancs i, sobretot les caixes d’estalvis, encara complien una llavor social i et regalaven alguna cosa que altra, com podia ser una enciclopèdia o una bateria de cuina. Encara recorde l’emoció en eixir de l’escola per anar corrent a casa a descubrir el meu regal. Allí, en mig del menjador estava, senyorial, quasi quasi pontifical, aquell aparell de dos rodes que causaria les delícies dels meus dies infantils, recolçada sobre el seu caballet, que li feia un aire mes dinàmic encara. Encara la vaig abaixar al carrer per a donar una volteta per davall de casa, acompanyat de mon pare. A penes arribava als pedals, per la qual cosa, el sillí me'l varen abaixar el màxim posible per a arribar a pedalejar cómodamente. Aquella era una bicicleta tot terreny, amb els pneumàtics de les rodes dentats amb “tacos” per a agafar-se millor al terreny. I per a mí, també era tot terreny, en la mesura en que igual l’aprofitava per a anar amb els amics a jugar a l’estil “Verano Azul”, com per a anar amb mon pare a l’horta per a ajudar-lo en els seus quefers habituals. Amb aquella bicicleta vaig recorrer tots els carrers de Paterna, tot i vivint aventures a l’estil de “Los Cinco” de Enid Blyton en companyia dels meus amiguets de la infància. Així, varios dissabtes de matí vàrem anar uns quants amiguets del col.legi, travessant el polígon, a la Canyada on acabarem en casa d’una companya de classe. Una altra volta varem anar a menjar-nos la mona per allà per darrere dels terrenys militar de tir, més o menys per on està Lloma Llarga, altrament dit Valterna. En una altra ocasió varem anar dos amics i jo als camps del València Club de Futbol, per a vore còm entrenaven els seus jugadors. Moltes més experiències viscudes recorde i no acabe, com quan se'm va enganxar la jaqueta que duia nugada al manillar, a la roda de davant que feu que es frenara en sec i vaig votar per damunt, caient en terra. Vaig estar un més amb el braç embenat. O quan em la varen furtar i la vaig recuperar al poc de temps, gràcies a una marca que li havia fet a la roda davantera i que em va permetre reconèixer-la amb facilitat. En definitiva, aquella bicicleta em feia ser Koji Kabuto quan tripulava aquell robot gegant, anomenat Mazinguer Z, per a alliberar el món del mal.