Sentiment de culpabilitat

La culpabilitat no és més que la responsabilitat criminal, conseqüència de la comissió d'un delicte o d'una falta. És culpable, per tant, aquell que ha comés voluntàriament una falta, que té la culpa d'alguna cosa, o que ha sigut declarada responsable civilment o penalment. Des de que Adam i Eva varen ser expulsats del Paradís per haver comés aquell pecat original manifestat en forma de poma, hem passat a ser culpables de tots els mals. Som culpables de la crisi, per haver viscut més enllà de les nostres possibilitats. La societat és culpable del ionqui que ara mateix es droga, de la protituta que ara mateix ven el seu cos en un cantó de la ciutat, o del nini que plàcidament dorm fins a la una del migdia a cals seus pares, sense ofici ni benefici, ni ganes tampoc de treballar. Està sensació de culpabilitat, moltes voltes es corrompeix de tal manera, que ens fa invertir els termes en quant a allò de la culpabilitat és refereix, de forma que, d'una manera sibil·lina,  la víctima passa a ser el victimari del mal que se li està infligint. I d'esta manera, la víctima d'una violació passa a ser injustament la responsable de la mateixa, per dur la falda massa curta o l'escot massa pronunciat. O que la dona que ha patit algun episodi de violència de gènere, alguna cosa haurà fet per a que la seua parella actue de la forma en la que ha actuat. I així, successivament, amb una sèrie de raonaments similars, que moltes voltes justifiquen, o volen justificar allò que és una conducta injustificable, execrable i totalment condenable. Una vegada més, ens trobem davant d'esta injusta situació i esta volta de la mà d'un Decret Presidencial emés, en este cas pel nou i controvertit president dels Estats Units d'Amèrica. En ell, es prohibeix l'entrada als E.U.A. dels habitants de determinats països musulmans en guerra en l'actualitat, com es el cas de Siria, Irak o Iran, entre altres, tots ells refugiats de guerra, tot i deixant al descobert una situació d'injustícia flagrant i de desobediència clara del Dret Públic Internacional i dels seus Tractats. No deixa de ser curiós que el Cap d'Estat del meu país dia sí i dia també, signa tot tipus de Lleis de tot tipus de rang i no he vist encara que eisca a les televisions l'acte de la firma. Pel contrari, els mitjans de comunicació sí que s'estan encarregant de mostrar-nos a tot el món, imàtgens d'un apanollat Donald Trump signant Decrets Presidencials de tot tipus i amb tot tipus de contingut, que moltes voltes fan envermellir de vergonya a qualsevol persona amb una miqueta de trellat. En este cas, a led víctimes de la guerra provocada per interessos comercials,  se'ls està culpabilitzant de fets dels quals no tenen ninguna culpa, sinó tot el contrari. Són les  que estan vivint en primera persona els horrors de la guerra i son als que, intencionadament, se'ls està etiquetant com a terroristes de l'estat islàmic. Tal volta se li hauria de recordar al mateix president dels Estats Units, que va començar el seu mandat amb un ofici religiós, les oportunes paraules dites pel mateix Jesucrist, a l'Evangeli de S. Mateu: "—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m".

 

 

Fotografia:http://www.expansion.com/economia/politica/2017/01/27/588bcc4446163fa44c8b45cf.html