José Benlliure i Paterna

José Benlliure fou un pintor valencià nascut el 1855 que va destacar per la seua obra pictòrica de caràcter costumbrista on va retratar la societat valenciana de finals del segle XIX i de principis del segle XX. L'Ajuntament de València, a l'any 1973, va restaurar la casa-estudi on va viure el nostre pintor i hi va instal·lar el museu que du el seu nom. Es tracta d'una vivenda de l'alta burgesia de l'época, edificada a 1883 amb tres altures, jardí i pavelló de pintura, que cves troba encarada al llit del Túria al seu marge dret, concretament al carrer de Blanqueries, entre on es planta la falla de na Jordana i les Torres de Serrans. Els diumenges de matí, la seua visita es gratuïta i qualsevol persona pot accedir-hi per a visitar la que fou residència de tan important pintor. L'altre dia la meua dona i jo vàrem anar i hi varem entrar. L'edifici principal recrea a la seua planta baixa diverses estances domèstiques: el menjador, el despatx o el llit del pintor, decorades amb obres d'artistes de aquella època com Sorolla, Rusiñol o Muñoz Legrain, entre altres. A l'entresol se'ns mostra una selecció d'obres de José Benlliure, mentre que a la planta primera s'exhibeixen treballs del seu fill, José Benlliure Ortiz Peppino, y de l'escultor Mariano Benlliure. A la segona planta s'ubica la sala d'exposicions temporals. Al fons d'aquella casa, s'alça un senzill pavelló de pintura que recrea l'estudi de l'artista. A espatles de la casa hi ha un jardí d'ornamentació mediterrània decorat, a les parets que delimiten el jardí, amb panells de taulellets amb motius diversos: Predomina la temàtica religiosa, amb imàtgens de sants valencians com sant Vicent Ferrer, però també la temàtica costumbrista. I així, hi han una sèrie de taulellets horitzontals que representen els elements més importants que identifiquen a determinades localitats valencianes: Llíria, Alzira, Xàtiva, Alboraia o Ontinyent entre altres, hi apareixen reflexades. I entre Llíria i Ontinyent, apareix el taulell de la nostra localitat de Paterna. En ell, presidit per la nostra torre negra i moruna rodejada de coves i figueres paleres,  amb indumentària de època del segle XVIII, apareixen una sèrie de personatges que representen l'activitat que es desenvolupava a finals del segle XIX al nostre poble: Un home que prepara una mascletà, unes dones que exhibeixen rica escudella en colors verd i manganés, unes altres dones que, amb uns cànters de color verd aboquen l'aigua que hi ha dins, a altres cànters, tots ells buits, un altre home sosté a una mà una femelleta. Al centre, un escut que du al seu interior l'efígie de la torre, amb una corona damunt dels merlets, presideix aquell taulell. Vem doncs, que la pólvora, el fang i l'aigua eren els elements que ens identificaven al segle XIX: La cordà, la rica ceràmica i l'aigua del naixement, tots ells, han condicionat la vida i els costums del nostre poble. I és, en definitiva, la imatge que es tenia de Paterna a finals del segle XIX.