Cullera

A l'estiu de l'any 1994, la meua germana i el meu cunyat, varen llogar un apartament al mes d'agost a Cullera, concretament a l'inici de la platja de Sant Antoni. Al mes de gener d'aquell any, va nàixer el meu nebot Luis, que amb mig any, ja gatejava per aquell pis de terràs, amb bolquers inclosos. Aquell any, els meus pares i jo varem anar per a passar uns pocs dies amb la seua companyia. A aquell estiu va seguir un altre. I després un altre, també a Cullera. Va nàixer el meu altre nebot, Natxo, qui també es va estrenar a açò de l'estiueig a este fantàstic poble de la Ribera, netament turístic, però que ha sabut continuar mantenint l'essència de poble, i que combina perfectament la platja amb la muntanya. Durant tots estos anys que hi he anat, he recorregut el seu passeig marítim, de matí, de vesprada o de nit,  tot i descibrint els matissos que la llum del sol donava a cada moment del dia, he passejat pels carres del casc urbà de Cullera, he pujat al Castell de santa Bàrbara o a l'Observatori Meteorològic, en eixa época de la vida en la que la única preocupació que un té al cap és si possar-se el banyador blau o el verd. Vint i tres anys més tard, hem tornat, un any més, a Cullera, de nou, a passar el dia per a dinar amb la familia. Sempre que arribe amb el cotxe a la rotonda que ens dirigeix cap al Faro de Cullera i comence a pujar fins a entropessar-me directament amb el Faro i les meravelloses vistes que des d'allí es contemplen, sempre hi ha un record o altre que, sense adonar-me'n, m'assalta a la ment. La il.lusió dels vint anys d'estar tres dies a la platja, aquell any que em vaig emportar els llibres per a estudiar, el bany al mar, amb els meus nebots, encara xiquets, amb la meua germana i el meu cunyat, la imatge de la taula parada, a punt de dinar una suculenta paella  encarregada al restaurant del cantó, tot això mesclat amb imatgens bucòliques, com la de la lluna plena relant per damunt de la mar o el sol rogenc despuntant de bon matí per darrere del Sicània   Un any més hem tornat a Cullera per a gaudir d'un meravellós dia en família. Són eixos moments de la vida que un guarda com a tresor o com a record, que no es paguen ni en tots els diners del món.