miércoles, 7 de marzo de 2018

Dia de la Dona

Fotografía: Francisco Mortes Ventura.
Huit de març de nou. El dia de la dona treballadora. Sempre que arriba esta efemèrides tan assenyalada, solc buscar algun poema d'alguna poetessa coneguda, relacionat amb l'esdeveniment que es commemora i solc donar-li difusió per mitjà d'una entrada a este blog i a través de les xarxes socials. Per estes pàgines han passat versos de Rosalía de Castro, de Dulce María Loynaz, de Gabriela Mistral o de Gioconda Belli entre altres. Este Nadal passat, vaig adquirir un llibre anomenat "Avatares y versos ante el espejo", opera prima d'una paternera anomenada Esther Martínez Carne, a qui no conec personalment i que ha ocupat les meues hores de lectura de tot el periode nadalenc passat. Es tracta d'un poemari escrit amb el cor i amb els bons sentiments que l'amor deixa darrere seu com a experiència vital. Entre els seus versos hi han vivències, records i sentiments viscuts. I entre estes xicotetes llepolies que s'amaguen entre les tendres pàgines d'este delicat poemari, descobrisc una, anomenada "Mujer de las mil batallas", o homenatge a la dóna, dut a terme per la propia dona, en este cas de la mà de l'envernissada veu d'Esther. I és que, passen els anys i passen les persones. I passen els temps i passen les generacions. I no cal anar-se'n a països llunyans per a escandalitzar-se davant de injustícies tan sangrants com lapidacions per adulteri i coses paregudes. Perquè hui en dia, en plé segle XXI, al que anomenem "Primer Món", hi continúa existint la dona que ha de deixar el seu lloc de treball per a criar els fills. O la que decideix treballar, i ha de compatibilitzar-ho forçosament amb la casa i els fills fent autentiques filigranes per a arribar a tot. O la que ha de fer-se càrrec d'un pare amb alzheimer, o d'una mare amb paràlisi cerebral. O la que és acomiadada del seu treball, sense pietat, perquè s'ha quedat en estado. O la que ha d'aguantar una entrevista de treball on li pregunten intencionadament si está casada, si té fills o té intenció de tindre'n, i que la seua resposta afirmativa siga la que determine la seua no incorporació en eixe lloc de treball, sobre ser la més preparada per a desenvolupar eixa ocupació.  O la que pateix en silenci el maltracte sicolòlogic o fins i tot físic, d'una parella que no la vol i que no la mereix. O la que és qüestionada per dur una minifalda o un escot o un cabell llarg. En són tantes les manifestacions masclistes larvades al rovell de la nostra societat i que, desafortunadament, ni tan sols ens en adonem... " Te quiero libre, pero no mía", va escriure un inspirat Agustín García Calvo, allá pels anys setanta del segle passat, tot i manifestant que el verdader amor cap a una persona és aquell tan desinteressat que ens fa ser lliures, des de la llibertat de la pesona estimada.  I un, que és home, però per damunt de tot, persona, des d'un punt de vista objectiu se n'adona que queda tant per fer....



"Mujer de las mil batallas"*

Hoy desnudaré el alma entera
en sencillos y humildes versos
deseo honrar con palabras,
comulgar amor y verbo
elevando a la mujer... ¡Al cielo!


Difícil escribir metáforas
que engrandezcan la belleza de una Diosa,
punto álgido de la Creación divina
que con arrojo esculpe su historia.


Mujer que emerge de la nada,
mariposa de sueños creados
sobrevuela miserias vividas
cubriendo con sutil velo de esperanza,
el frágil y débil corazón humano.


La historia en guerrera la convirtió
elevándola en algunos lares a leyenda,
pues es virtud y formaleza extrema
y por amor, su vida entera ofrenda.


Nueve meses transforman su cuerpo
encaminándola a un segundo plano
resurgiendo ante el dolor,
recobrando el aliento perdido en la fatiga del parto,
ante el maravilloso sonido de un llanto.


Eterna confidente, amiga del alma,
amante, esposa, madre, hermana,
una sola mujer, con mil nombres.


Mujer valerosa y consciente
logra que el mundo despierte recuerdos
de vivencias llenas de victorias y derrotas
que hacen eco en su mente una y otra vez,
ya no teme a la muerte, la observa de frente.


Un dia despertará de todas las pruebas
que le fue imponiendo el tiempo
descubriendo con ingente beatitud,
que la heroína de su sueño fue siempre ella...
La Mujer de las mil batallas.



* "Avatares y versos ante el espejo". Esther Martínez Carne "Esther&Su". 2017. Ed.PyTP S. L.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!