viernes, 7 de abril de 2017

Maria Angeles

El pare de mon pare, s'anomenava Julio Llabata Montaner i, a principis dels anys trenta del segle passat, va contraure matrimoni amb la meua iaia Remedios. Fruit d'aquell matrimoni, varen nàixer mon pare i les meues ties Remedios i Pilar. Eren els anys de la segona república on uns jovens Julio el de Jandret i Remedios, començaven un camí junts a la seua vivenda del carrer Blai Vila, a Paterna. Uns anys després, la meua iaia Remedios va emmalaltir i ens va deixar, quan mon pare i les meues ties encara eren xiquets. Eren temps tèrbols de postguerra i de pa negre. Passat el temps, el meu iaio Julio va tornar a contraure matrimoni, amb la iaia Àngeles, probablement, una de les millors bordadores de Paterna. Fruit d'este segon matrimoni, va nàixer primer un xiquet, a qui varen possar de nom Alejandro, que va faltar a l'any d'edat. Més tard, varen nàixer dos bessones, les meues ties Ana i Maria Angeles, y que varen crèixer en els temps ye-yé del sis-cents. Eren temps de desenvolupament i de modernitat. D'ulleres de pasta en forma allargada i de maig del 68.  "Ah sugar, ah honey honey you are my candy girl and you've got me wanting you" cantaven uns jovenets the Archie a un televisor en blanc i negre que només sintonitzava dos canals. Esta setmana passada, ma tia Mari Angeles ens va deixar a causa d'una trista malaltia de sis lletres. És en estos moments, quan a un li passa per la ment, com si es tractara d'un tren de mercaderies mentre un espera al baixador de l'estació, la seua vida i els moments en els que hem coincidit junts: bodes, batejos comunions, soterrars, paelles en el corralet de la tia Reme o del iaio Julio, i altres esdeveniments familiars. Un recorda tots eixos moments a la película de la seua vida com a moments feliços en els quals la família és reuneix al voltant del caliu de la taula a conseqüència d'eixe acte social on un va veient cóm els més majors, cada volta es van fent més majors, els jóvens van caminant per la senda de la vida, cadascun buscant el seu lloc amb els seus estudis, el seu treball o la seua parella. Era el moment de la pregunta oportuna, del cóm estàs, del cóm va la carrera, del què faràs quan acabes, i similars. La seua desaparició, ens ompli d'una tristesa infinita a tots, però sobretot, al seu marit, el tio Miguel i a la seua filla, la meua cosina Raquel. El seu record, sempre estarà viu en tots nosaltres, en cada esdeveniment familiar futur com ho serà una boda, un bateig o una comunió. Perquè un, sempre estarà viu mentre se'l recorda, i en este cas, el meu record té forma de paraula senzilla i tendra que transcendeix, per mitjà de les noves tecnologies, en el temps i en l'espai.

1 comentario:

  1. Hola Alejandro:
    Soy pariente tuyo, familia Llabata de Paterna, y estoy tratando de recopilar información para completar un árbol genealógico. Mi abuelo era Juan Llabata Sanchis y mi tía abuela Francisca (Paquita) Llabata Sanchis. Si quieres echarme una mano, estaría bien ponernos en contacto. Un abrazo.

    ResponderEliminar

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!