viernes, 12 de mayo de 2017

Veus

De nit, solc escoltar amb certa asiduitat un programa de radio tipus magazine, on el locutor, d'una manera molt amena, tracta una sèrie de temes prou interessants que fa que un agafe la son de forma entretinguda. L'altre dia, parlava de les veus que un escolta sense vore el rostre  del interlocutor i cóm s'imagina un el careto de la persona amb la que un està parlant i de la qual un, no veu el seu rostre. I ell mateix es possava com a exemple, ja que quasi tot el món li deia que després de coneixer-lo en persona, se l'imaginaven d'una altra manera, amb un altre aspecte i un altre rostre.  I aprofitava per a dir a traves de les ones, entre rialles, la següent frase: "Si la voz del locutor te enamora no te pases por la emisora". Efectivament, vaig buscar a través de les xarxes socials la imatge del locutor en cuestió i vaig poder comprovar que no tenia res a vore la imatge que m'havia imaginat d'aquell locutor amb la imatge que realment tenia i que em transmetia les xarxes socials. Cadascun de nosaltres té una veu peculiar que és el perfum sonor que ens identifica, i ens distingueix dels demés. Es la imatge que donem nosaltres mateix des de la foscor de la nostra veu cap a l'exterior, que es projecta dins de la ment del nostre interlocutor, fent-li imaginar quin aspecte tindrà la persona en qüestió. El meu treball, te una part d'atenció telefonica, alhora que una part d'atenció presencial. I hi ha persones amb les que solc parlar prou a sovint per telefon, de les quals no sé quina cara tenen. I probablement mai en la vida, coneixeré el seu rostre. Però també hi ha una atenció presencial que fa que hi hagen persones que, després d'estar un bon grapat de temps parlant amb elles per telèfon arriba un dia en el que he de quedar amb elles per a donar-los qualsevol tipus de formació presencial, la qual cosa fa que arribe a conèixer-les personalment. I és aleshores, quan un descobreix el verdader rostre de amb qui un ha estat parlant per telèfon durant tant de temps. D'esta manera, un descobreix que darrere d'aquella aspra veu de cabrer, s'amaga un jove simpatic de nas aguileny. Darrere d'aquella veu greu de locutor de ràdio de paraula agra, s'amaga un senyor madur amb bigot, una miqueta impertinent. O que darrere d'aquella veu de xiqueta de quinze anys, s'amaga una dona feta i dreta, casada i amb dos fills, un de vint-i-tres anys i l'altre de deneu. O que darrera d'aquella veu d'esperit sensat, s'amaga un xicon jove amb pereta que segueix amb certa regularedat, este blog. La veu per tant, es el que ens identifica a les persones a través del sentit de l'oïda. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Estes mil paraules ens duen, per tant, a identificar a la persona en qüestió mostrant-nos una imatge que, la gran majoria de les vegades és equivocada. Però el que mai s'equivoca és eixa sana intuició que, uns segons abans de parlar, ens descobreix que eixa persona que tenim davant és, efectivament, aquèlla amb la que tantes voltes hem parlat per telèfon i de la que encara no hem descobert el seu rostre.




*Fotografia: http://www.audiomusica.com/catalogo/microfono-vocal-55sh.hles

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!