La Cordà de Paterna, Festa d'Interés Turístic Nacional

Llisc a la premsa i a les xarxes socials, la feliç notícia que la Cordà de Paterna ha segut catalogada com a Festa d'Interés Turístic Nacional. Una gran alegria per als qui som de Paterna. I no puc evitar mirar cap enrere pel retrovisor de la nostra història local que ens agermana, i recordar a tots aquells que, d'una manera o d'altra, han fet que açò siga possible: a tots aquells que fa ja molt més d'un segle es possaven un pantaló vell, una jaqueta i un barret de palla i, a la plaça del poble, tiraven solts aquells primers coets per a divertiment propi i dels veïns. Als qui més tard en el temps, han tirat coets de forma organitzada la nit d'eixe caloròs últim diumenge d'agost. Als qui, des de l'estanc de la tia Peregrina fins al Casino dels Caçadors organitzaven i tiraven la tradicional peça, mare de l'actual cordà. Als qui amaneixien el dia de la nostra festa gran, amb les mans cansades de tirar femelletes, per tots els racons del nostre poble: a la plaça del Poble, a l'avinguda Primer de Maig, a Campament...  A les diferents clavaries que, any rere any, han fet esforços titànics per a que les festes en honor al santissim Crist de la Fe i sant Vicent Ferrer foren cada volta millors i no faltara la corresponent cordà, així com el passacarrer de coets de luxe que la precedeix. A les families que han estat pendents de que al tirador no li faltara de res: A eixa mare, o eixa esposa que abans de eixir el tirador de sa casa cap al carrer major, li ha preparat la roba i li ha tirat una poalada d'aigua per dins de la mateixa per a evitar que una espurna despistada prenguera foc a la roba i que, una volta acabada la Cordà, li ha ajudat a llevar-se-la  i li ha curat alguna ferideta sense importancia produida per eixa espurna. A la dona paternera que progresivament s'ha anat incorporant a la festa del foc. No puc evitar entecordar-me de la primera tiradora de la cordà: Amparo Ten la filla del ratat. A tots els tiradors que han segut, són i seran, als que ja no estan entre nosaltres, als qui porten un bon grapat d'anys eixint en la cordà amb la mateixa il·lusió que el primer any i als que encara no tenen edat per a entrar i somnien en fer-ho algun dia. Als qui, any rere any es prenen la molèstia i la precaució de col·locar l'engabiat al seu balcó i d'emblanquinar la façana de sa casa dies després de la Cordà, sense demanar res a canvi, només que un emotiu espectacle de foc i colorit en la cordà de l'any vinent. A la Comissió de Festes. Al Consell Sectorial de la Cordà. Al Coeter Major. A interpenyes. A la Real Confraria en honor del santíssim Crist de la Fe i sant Vicent Ferrer. A totes les entitats festeres en general: Tots ells han sabut adaptar una tradició secular als nous temps. Perfectament es podria haver perdut esta tradició, com de fet ha passat en altres localitats. Però l'esforç de tots ha permés eixa adaptació a les diferents normatives, sobretot de la Unió Europea i que continue existint en un immillorable estat de salut. A l'Ajuntament, que ha dut tota la part burocràtica de la sol·licitud. Als servicis mèdics. A la Policia Local. A Protecció Civil. Al cos de bombers. Tots ells vetlen per a que la nostra Cordà es porte a terme sense problemes. Als mitjans de comunicació, que solen connectar en directe a l'hora de les notícies la mateixa nit de la cordà i són una finestra oberta per on es mostra al món la nostra festa. Entre tots, hem aconseguit que siga realitat que la Cordà de Paterna, nascuda al caliu de les tradicionals Festes Majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, acabe sent una Festa d'Interés Turístic Nacional. A tots, gràcies!

Fotografia: http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2015/08/31/55e4182646163fc75b8b4579.html