viernes, 2 de agosto de 2013

La cançó de l'estiu.

Són les tres de la vesprada. Torne a casa del treball. Amb la camisa mig empapada de suor, encenc la ràdio del cotxe. S’escolta Bob Marley. No sé per què, em venen a la ment imatges paradisíaques de platges, palapes, caipirinyes i coses paregudes. Les vacances les he acabat ja i este més d’agost em toca treballar. La música emboira l’habitacle del cotxe. El ritme apegalós de la cançó, instintivament em fa colpejar d’una manera rítmica el volant amb els dits de les dos mans. Arribe a un encreuat. El semàfor el tinc en roig. Pare. Al carril del costat s’ha detingut un cotxe de color Blau. Per la finestreta abaixada s’escolta Ai si eu te pego, de Michel Teló. Es tracta de la cançó que podriem anomenar de l’estiu de l'any passat. La recepta és molt senzilla: una melodia enganxosa que no se’ns en vaja del cap en tot el dia. Un “estribillo” o tornada fácil d’aprendre, que ens parle de coses simples, senzilles i banals, a poder ser amb un grapat de monosíl.labs tipo “Xa-la-la-la-la”, “du-du-a” i coses paregudes, o a poder ser amb un contingut una miqueta picant. No massa, però sí el suficient i necessari com per a no ferir la sensibilitat ni de xiquets ni d’adults. I en últim lloc, se li ha d’acompanyar d’una xicoteta coreografia que entretinga i distraga a tots, menejant les mans, les cames, el tronc del cos, donant voltetes i botets, a poder ser animat per un o dos xicons fibrats que ensenyen i lluïsquen generosamente musculatura i tableta de xocolate; o bé xiconetes que insinúen o suggerisquen, també generosament, cossos esculturals, amb un vestuari tot cenyidet, alhora que mostren escots prominents. Si la cançó reuníx tots estos requisits, està prácticament garantit el seu èxit.

El semàfor canvia a verd. Pose primera. Accelere. El cotxe avança. Pose segona. Canvie l’emisora a la ràdio. “Xa-la-la-la-la-uoh-oh-oh”. S’escolta. “Un rayo de sol, uoh-ho-ho”. No deixa de ser curiosa la forma de promocionar la cançó de l’estiu al llarg de la història. Aixi, als anys 60, 70 i fins i tot els 80, quan la indústria discogràfica encara era un territori verge, la forma de promoció era per mitjà de la venda de discs vinilos, però sobretot per repetir d’una manera insistent i fins a la sacietat una i altra volta la cançoneta fins que per avorriment, a un li acaba agradant. Així ha segut fins a temps recents, en els que ja no en són tant les companyies  discogràfiques les que aposten per un determinat músic, sinò que n’hi han altres elements que també influixen. Així, grans multinacionals aposten als seus spots publicitaris per cançons repetitives, apegaloses i agradables a l’oïda com va ocórrer fa uns anys amb el famós “Del pita del” composta per Antonio Escobar Núñez i que va ser el tema principal d’un anunci de Coca-cola a l’any 2004, o del més que famós “Waka-waka” de Shakira, que va ser l’himne de la Copa Mundial de futbol de l’any 2010. La cançó de l’estiu és, per tant, a les radio fòrmules, el que un video viral és hui en dia a Internet. Per això mateix, s’aposta més per intentar aconseguir que una cançó es distribuïsca a través de la xàrcia, fins a arribar que es convertisca en viral. Quan tot el món parle d’ella, quan a tots els agrade la melodia i quan a tots els siga familiar la cançoneta, una volta s’ha popularitzat, a partir d’eixe moment ja vindran les promocions, les gales i els concerts. I és quan ja intervé la part crematística de la música.

Recòrrec tota l’avinguda de Pérez Galdós. Canvie la marxa. S’acaba la cançó. El locutor en presenta una altra. Un altre semàfor s’ha posat en roig. Pare. Escolte la nova cançó que punxen a la ràdio. Molts han segut els grups i els cantants que han aconseguit que la seua cançó siga la més popular de l’estiu. Entre altres podrien nomenar, entre els més recents, David Civera, Azucar Moreno, Ricky Martin, les Ketchup o King Africa, entre altres. Però el qui per damunt de tot i de tot va tindre la vareta màgica de la cançó de l'estiu, ha segut, amb diferència, Georgie Dann. De procedència francesa, es va establir a Espanya ja fa un  bon grapat d'anys. El seu primer gran èxit de l'estiu fou la cançó El Casatchok A este li varen seguir El Bimbó, Maccumba, Carnaval, carnaval, el Africano, el Chiringuito, la Barbacoa, el Koumbo, la Paloma blanca, el negro no puede,... He arribat a la porta de casa. Pose marxa enrere. Aparque. Puge les finestretes del cotxe. Apague la ràdio. Trac la clau del cotxe. Me’n vaig a dinar. La cançó de l’estiu s’evapora.