Este dissabte passat dia vint-i-quatre de febrer, vaig rebre de mans de l'alcaldessa de Castelló, na Amparo Marco, el premi Flor Natural de Poesía Ciutat de Castelló. No
saben vostés quin orgull, quina satisfacció, quina emoció i quina
alegria és per a mí rebre aquest tan important guardó ací, a la ciutat de Castelló, a aquest
Saló de Plens del seu Ajuntament, en el pórtic de les festes fundacionals de la ciutat
de Castelló.
Ha estat un acte senzill, entrañable i emotiu on, a més a més, s'ha guardonat, amb el premi Aparadors Magdalena 2018, a l'establiment La Papallona, situat al carrer Sogorb nº 69. A més a més, s'ha dut a terme l'acte d'homenatge i ofrena a les Reines de les Festes, de les empreses, associacions i institucions col.laboradores de la Magdalena 2018.
Des d'estes senzilles paraules, vullguera
agraïr a l’Ajuntament
de Castelló el foment de la nostra festa, la nostra cultura i la
nostra llengua per mitjà de la convocatoria de premis com aquest. També
m’agradaria
agraïr al jurat d’aquest
certamen literari, el que s’haja
fixat en este humil braçat de versos de rotllo i canya, escrits per
este senzill poeta que ara els parla.
Festes
de Castelló
és un poemari d’exaltació
de les festes fundacionals de Castelló en general i de la figura de
la Reina de les festes en particular, representada per la
senyoreta Carla Bernat. Enguany he tingut el gran
honor d’oferir-li
eixa Flor que quedarà per a sempre guardada al calaix de la seua memòria. Les flors es marceixen, però el record d’aquesta
Flor Natural i el d’estos
versos que l’acompanyen, l'acaronaran
tots els dies de la seua vida.
Festes de Castelló
És
Castelló, una ciutat que s’alça
des
de l’ahir, envers un nou demà
que
caminà, de la muntanya al pla
i,
al rerefons, hi naix la mar descalça.
Entre
les mans ara gaudim l’herència
del
rei barbut, que un dia ens va donar
un
horitzó, nascut en dia clar
i
un sentiment lluït amb vehemència.
Ara
un any més beurem de nou l’essència
de
les que són festes fundacionals.
Els
cants i els balls, sempre tradicionals,
ressonaran, pertot, amb gran presència.
Per
a exaltar, a la nostra memòria,
el
naixement, la fe de tot un poble
que,
caminant, va fer seu el recoble,
d’un
nou racó i d’una nova història.
Que
quede escrit, per a perpètua glòria,
un
sentiment, que ara ens agermana.
Castelloners, que som, els de la Plana,
gaudim
tots junts, amb càntics de victòria.
Perquè
als carrers ignots de Castelló
hi
ha una allau, de sentiment invicte.
La
vespra és, de la festa, o relicte,
festivitat que inicia amb el pregó.
De
bon matí, quan clareja el lledó,
crida
Vicent, mirant cap al llevant.
Convoca
a tot un poble caminant,
d’acord
a com mana la tradició.
Caminem
junts, nugades les sabates,
romiatge
ferm, del pla a la muntanya,
tot
recordant, els nostres, rotllo i canya,
tradicions, cap a nosaltres dates.
Llumejaran
als carrers les gaiates,
bàcul
de llum que guia el nostre poble,
des
de la nit, de nostra història noble,
fins
al present, de tradicions innates.
Cresol
al vent, la llum que ara il·lumina
el
nostre pas, a cada trepitjada.
Lluenta
font, d’espurnes esguitada,
espill
de fe, la flor de l’englantina.
Troballa
fou, de talla alabastrina,
Vós
sou la llum, la gaiata suprema.
Baix
un lledó, l’aladre, que verema,
per
als mortals, la vostra imatge pura.
Per
sempre sou la Maedéu del Lledó,
flor
rere flor d’ofrena verdadera.
I
entre les flors, la nostra Lledonera,
Mare
de Déu, Mare de Castelló.
Plaça
Major i allà dalt del balcó
sempre
volgut, del nostre Ajuntament,
s’escolta
clar, i a favor del vent,
el
crit que clou la nostra passió.
El
vítol és la veu de nostra reina
el
vítol no és crit d’acomiadament
el
vítol és crit de començament
d’un
cicle nou, fester de nova feina.
El
rostre teu que ara es desembeina,
ens
mostra al món la teua miscel·lània:
Dus
la dolçor de la Mediterrània
i
la foscor, als ulls, de nova eina.
Ets
i seràs el vol de la boscarla
que
als llavis teus mostren la mar en calma.
Aquesta
allau de versos, que t’ensalma,
transformaran en cant la meua garla.
Espill
la flor del teu esguard, que parla,
a
un sol novell que ets tota tu, present,
en
aquest vers, que naix i mor al vent,
sols
per a tu, sempre volguda Carla.
