Al carrer del poeta Querol de València, es troba el palau del Marqués de Dosaigües. Es tracta d'una construcció manada a fer per part de la família Rabassa de Perellós al segle XV, la qual ser la seua residència habitual. A l'any 1740, es va dur a terme una ampla reforma d'aquella casa que, d'un estil gòtic un tant auster, es va transformar en un estil purament barroc, amb una ampla abundància decorativa. Així, s'encarregà l'obra al gravador i pintor Hipòlit Rovira, el qual la va dur a terme amb una delicadesa exquisita. Una volta extinguida la línia de successió directa del Rabassa de Perellós, el 1853, va heretar el marquesat de Dosaigües, en Vicent Dasí Lluesma, qui decidí dur a terme una àmplia reforma de l'edifici, iniciada el 1854, de caràcter bàsicament ornamental en un clar eclecticisme que combina rococó, neoimperi i motius xinesos. En l'actualitat, alberga el Museu de Ceràmica de València o Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "González Martí", compost per una important col·lecció de ceràmica donada a l'estat el 1947 per Manuel González Martí i la seua dona Amèlia Cunyat. Des de l'any 1954, després d'una important reforma, este edifici es va convertir en Museu Nacional de Ceràmica. I, tot diga dit de pas, en una espècie de tarta nupcial on es barregen una sèrie d'estils artístics, tot i predominant el barroc, estil rococó. La seua entrada, en travessar un llindar barroc d'alabastre on hi han esculpits, dos titans que representen els rius Túria i Xuquer que sostenen la part superior de la façana, amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, ens transporten a un pati interior, el qual ens condueix de plé a una escala imperial que, una volta recorreguda, ens porta al primer pis, al vestíbul del palau on ens reb, majestuosa, l'estàtua de la deessa Flora. Probablement en el seu moment esperaria a este vestíbul el sr. Marqués de Dosaigües les seues il.lustres visites, a les quals acompanyaria al menjador, al saló de fumoir, o al saló xinés per a gaudir d'una agradable veltada, per a concloure més d'un negoci o per a fer ostentació de tot allò que tenia. Cada sala d'este Palau és com una xicoteta caixa de bombons, ricament decorada amb un estil diferent, d'entre les quals, destaquem l'extraordinària sala de ball, ricament adornada, on els músics estaven amagats rere d'una celosia per a que ningú endevinara què estaba passant a la sala de ball. A més a més, es pot gaudir a la segona planta, d'una importantíssima col·lecció de ceràmica, amb peçes de terrisseria produïdes durant més de tres segles a llocs diversos: Paterna, Manises o l'Alcora entre altres, tot incluint també ceràmica que podriem denominar d'autor, entre les que s'inclouen unes peçes que va regalar Pablo Ruiz "Picasso". En fi, si este mes d'agost vos haveu quedat a València "de Rodríguez", o hi teniu pensat vindre a gaudir d'uns dies de vacances, sempre podeu recorrer este extraordinari palau enclavat al centre de la ciutat. Els dissabtes de vesprada i el diumenge de matí, l'entrada és gratuïta.
