La verdadera riquesa dels pobles és la que dóna la seua cultura. Es
tracta d’un sediment que ha anat assaonant-se dins del seu
subconscient col.lectiu al llarg dels segles i que es manifesta en
cançons populars, refranys, frases fetes, costums i altres
expressions que diferencien eixe poble dels que l’envolten, tot
i donant-li un tarannà especial i únic. El cas de Paterna no n’és
una excepció i, efectivament, podem trobar al nostre poble una sèrie
d’expressions fetes i de frases populars que l’enriqueixen.
Tal quan són els seus refranys, defineixen el carácter de les seues
gents. Que som mediterranis no ho podem negar. Que sang mora corre per
les nostres venes, tampoc. Estes circumstàncies ens han dibuixat un
carácter pragmàtic, irònic i una miqueta socarró, que ens
acompanya allà on anem. Així, tenim el refrany “Tot pot ser, digué Coliu”. Darrere
d’estes cinc paraules, es condensa tota la saviesa popular
paternera que, emparant-se en una persona coneguda, amb una certa
ambigüetat, es manifesta tot el pragmatisme paterner, sense
mullar-se qui ho diu, en la problemàtica del seu contertuli, tot i
quedant com una persona sàvia i de bé, sense haver dit res en
concret.
Altres refranys paterners propiamente dits serien els següents:
1.-
Paterna, uiiiii... i a robar en
carro. (Normalment, quan es diu el
uiiiiii...., un es sol dur les iemes dels dits a la front). D’una
manera exagerada es sol dir al parlar de les gents de Paterna, com
quan s’acosta una persona i es diu: “Que vé Fulano, amagueu les
carteres”,
2.-Perga
qui perga, rega Paterna. Este
refrany reflexa quan de privilegiat estava el nostre poble en quant
al reg dels seus camps, sobretot per part de la sèquia de Montcada
que afavoria el reg dels camps del nostre terme varios dies a la
setmana. I això era degut a que, com la sèquia de Montcada naix a la Canyada, donava igual el dia que fóra, sempre hi havia aigua que regava els nostres camps, fóra el poble que fóra al que li tocava aigua per a regar les seues terres.
3.-
El qui de lluny té cara de bruto, de
prop encara ho és més. La
manifestació clara del pragmatisme paterner la trobem a este graciós
refrany, perque quan una persona, sense conèixer-la ens pareix que és d’una determinada forma de ser, quan la coneguem, encara és
més d’allò que ens hagueren pogut imaginar.
4.-
Ja pots anar darrere d’un
combregar. El combregar d’impedits
era aquella processó mitjançant la qual es donava per Pasqua la
Comunió a aquells malalts impedits que no podien anar a fer-ho a
l’Esglèsia pels seus propis peus. Aleshores, en solemne processó,
s’anava a sa casa i se li donava la Comunió. Normalment, solien
ser prou els malaltets als qui es visitava. I es solia recòrrer en
processó tot el poble, per a la qual cosa es solia recomanar als qui
hi anaven, que esmorzaren fort per a aguantar tot el recorregut. Es
sol emprar este refrany com a medalla popular que s'atorga, després d’un bon menjar,
a la persona que ha destacat per fartar més que ningú.
5.-
“Casar-se pel carrer Batà”.
Quan es va aprovar la llei que permetia el matrimoni civil, a partir d'aquell moment es va comencar a parlar de “casar-se per l’esglèsia” o “casar-se per lo
civil”. El "casar-se per l’esglèsia" es duia a terme al temple, a
la plaça del poble. El “casar-se per lo civil”, encara que es
celebrava a l’Ajuntament, que s'ubicava davant de l’esglèsia, entre els sectors més conservadors hi
havia qui ho considerava com a casarse “per darrere de l’esglèsia”.
I on és físicament eixe lloc a Paterna? Efectivament, al carrer
Batà. D'ahí el refrany.
(Continuarà).
(Continuarà).
