Pokémon Go

Recentment ha aparegut un joc, anomenat Pokémon go, que consisteix en un videojoc per a mòbils que, utilitzant la tecnologia de la realitat augmentada, ha segut desenvolupat per Niantic per a dispositius amb iOS i Android. El joc permet als jugadors capturar, lluitar, entrenar i intercanviar Pokémons virtuals que apareixen en el món real. D'esta manera, podem estar xerrant  tranquilament amb els amics a la plaça del poble, o a la cafeteria del cantó del nostre domicili, mentrimentres estem caçant a Pikachu. El joc ha rebut una acceptació positiva en general, i ha estat l'aplicació de telèfon intel·ligent més descarregada als EUA, en els seus tres primers dies de descàrrega. El seu èxit ha ajudat a augmentar el valor de les accions de Nintendo fins als ¥2,87 trilions (US$28 bilions), la qual cosa ha suposat un augment del 63,7% des del llançament del joc. Un negoci redó per a l'empresa que ha desenvolupat el joc i que a penes li ha suposat grans despeses. No deixa de sorprendre'm la quantitat de gent que és capaç d'enganxar-se a un joc d'este tipus, i sobretot, la quantitat de temps lliure que pot arribar a tindre el personal en termes generals. Però el que de veritat em sorprén és la quantitat de informació que ens demana el joc en qüestió i que, amb alegria, sense voler o, sense voler evitar-ho i mirant cap a una altra banda, donem o estem disposats a facilitar a través de les xarxes socials. Per curiositat he començat a descarregar-me l'aplicació. El programa em demana autorització per a accedir a la meua identitat i així conèixer les dades del meu perfil. Encara que es tracta d'una aplicació gratuïta, permet que l'usuari realitze compres integrades, de forma que se'ns demana autorització per a accedir a les nostres dades bancàries per a  cobrar-nos qualsevol accesori addicional del joc que vullguem descarregar-nos. Ens demana la nostra ubicació, per tant se'ns té localitzats en tot moment. Pot utilitzar arxius del nostre dispositiu,  o d'emmagatzemament extern del dispositiu, com poden ser imàtgens, vídeos o qualsevol altre tipus d'arxiu. Utilitza la càmera del nostre mòbil, no sabem si amb la possibilitat de ser gravats sense adonar-nos-en. I permet a l'aplicació controlar el bluetooth, inclós l'enviament de informació, o l'obtenció de informació sobre dispositius bluetooth propers. Intentem protegir-nos a nosaltres i també els nostres  de qualsevol tipus d'amenaça de caràcter físic i també virtual, esgrimim la llei de protecció de dades a la més mínima, però en acabant, regalem les nostres dades més personals per la porta trasera  d'un joc o d'una xarxa social. És com si a l'entrada del nostre domicili posàrem una porta acorassada per a que no puguen entrar els lladres, però, pel contrari, deixarem oblidada la clau al forrellat. Tal volta una empresa de informàtica tinga més informació que els servicis secrets i d'espionatge d'un estat, com puga ser el CESID, el MOSSAD o la CIA? En un cas, intrèpids espies és juguen la vida per obtindre una informació valuosa. En l'altre cas, jugant, som nosaltres els qui, com a corderets, regalem eixa valuosa informació no sabem a quí.