viernes, 3 de junio de 2016

Ceràmica

Segle XIV. L'anomenada sèquia d'Uncia, que naix com un ramal de la sèquia de Montcada a la zona  on es troba el molí del Testar i que és la porta de la Corrucossa,  hui és troba soterrada davall de les finques en entrar al nucli urbà de Paterna i transcorre per davall dels edificis situats al carrer Molins i per la plaça del Pou. En acabant transcorre per darrere del col·legi Villar Palasí, i a partir d'este tram, la seua aigua rega, dividida en diversos rolls, part de l'horta de Paterna. Per tota la zona dels molins i la de les olleries menors, s'estenien els millors tallers d'alfareria del moment. Mestres terrissers cristians i sobretot musulmans, abastien les cases més riques de tota Europa amb llibrells, àmfores, cresols, plats, cànters, i tot tipus d'escurada, que, moldejats per la sàvia mà de Çat Ageg, Ali D'Alamo o de Sancho Salvador entre altres, milloraven la qualitat de vida d'aquells que tenien la possibilitat de disposar de tota aquella terrisseria que tenia com a matèria prima l'argila de terracànters magistralment adestrada pel terrisser, mullada amb aigua de la sèquia d'Uncia, que naixia de la sèquia de Montcada i a la seua volta del riu Tùria, cuita dins d'un forn morú amb llenya de la lloma de Betxí i pintada a mà amb els colors verd i manganés, característics de l'època i del lloc on es fabriquen. Grans eren les encomanes que es feien als tallers de ceràmica que s'estenien a Paterna, encara que hui en dia no en queda cap de vestigi d'eixe passat esplendorós que va brillar en mig món en forma d'escudella, de gerra o de pitxer.

Segle XXI. El turista, abillat amb xancletes brasileres, pantalons vaqueros tipus bermudes amb la tela desgastada, polo color fang i una gorreta amb visera, amb la màquina de retratar penjada al pit, un mòbil d'última generació enganxat a un pal selfie a una mà, i un suat plànol de la ciutat a l'altra, és disposa a recórrer les vistoses sales d'un museu qualsevol, perdut a algun racò soterrat del món. L'altre dia, vàrem estar uns dies a Xàbia. I vàrem tindre ocasió d'entrar al museu d'etnografia que hi ha a aquella localitat. A una vitrina, custodiada per varies peces de ceràmica de Manises de tonalitats daurades, característiques d'un temps i d'una moda concreta, destaca la peça que apareix a la fotografía d'esta entrada. Qui sería el mestre terrisser que elaboraría esta peça de ceràmica? Tal volta Ali Maydut? O Bernat Rodrigo? O no seria Eximeno Alboruch? El pas del temps no ens ha deixat només que un tros de l'escudella que, sis-cents anys darrere en el temps era utilitzada al castell de la Granadella. El seu reflex envernissat, no és més que l'aura de misteri que l'envolta. Només sabem, per l'estil, que és de Paterna. I un, no pot més que enorgullir-se d'eixe passat esplendorós que fa sis segles va omplir les millors cases d'Europa, de tota clase d'escudella de marca paternera .