Epicur

Llisc una cita d'Epicur: "La finalitat de la vida humana és procurar el plaer i evadir el dolor, però sempre d'una manera racional, evitant els excessos, doncs estos provoquen un posterior patiment". La torne a llegir una altra volta. I no puc evitar que em vinga a la ment la imatge d'una persona. T. acaba de cumplir quaranta cinc anys. Ja de menut, les persones majors deien de ell que tenia muchas leyes. Yo l'he conegut ja adult i me l'imagine donant-li instruccions a sa mare, a la seua iaia o a la veïna sobre quin tipus d'aliment havien de menjar les gallines angleses, o sobre quines atencions ha de tindre una gata siamesa, mentre el miraven amb cara entreverada entre la tendresa i l'admiració. Amb estudis superiors, autorealitzat, amb un treball qualificat d'oficina, a uns cinquanta quilòmetres del seu poble, des de la ciutat que l'ha acollit, somnia en el cap de setmana, de forma que, quan es fan les tres de la vesprada del divendres, eix escopetat del treball i encara dina a cals seus pares. És un autèntic relacions públiques, de tal manera que, encara no ha acabat de dinar, ja hi ha algun amic o amiga que li envia un wassap, el telefona o, fins i tot, pasa per sa casa per a quedar amb ell i prendre un cafè només dinar, a un dels bars del poble.  Més d'un café és pren, acompanyat d'un got d'aigua amb gas, per a fer millor la digestió. Amic dels seus amics, empatitza amb ells al llarg de la conversa, amb un consell o altre que generosament ofereix a qualsevol persona que li'l demane. Amant de la vida, amant dels xiquets, que són el seu treball i amant de la natura, la seua passió i la seua vocació, sempre ha tengut especial predilecció pels animalets i les plantetes, sobretot pels gossets, les tortuguetes i els periquitos, dels quals siempre n'ha tengut varios al seu voltant. De fet, eixe amor pels animalets, el transmet de forma constant a tots els qui l'envolten, començant per la seua germana i pels seus pares, als quals siempre els endossa un gosset o una cacatua, que el cuiden com si fora un més de la casa. És una persona que té sempre penjada la motxilla al muscle, preparada per a fer un viatge, on siga i amb qui siga. De fet, tots els anys planeja un parell de viatges que els du a terme amb qualsevol amic que se li unisca a la seua aventura de viatjar, només amb uns sola condició: Que el deixen anar al seu aire. Domina les xarxes socials, de tal forma que, eixe viatge que du a terme, els seus amics el seguim en directe, com si d'un gran hermano és tractara, entre l'admiració dels uns i l'enveja dels altres. Recentment, ha penjat al seu mur uns selfies a la cala Finestrat, rodejat d'amics. T. du dins de sí l'autèntica essència epicúria manifestada amb les ferramentes i la forma de pensar del segle XXI.