Als anys seixanta i dins del marc de les falles de València, durant diversos anys consecutius, es va disparar una Cordà a l'aleshores anomenada plaza del caudillo. En aquell temps, Paterna era un poble emergent que, amb la recent creació del Polígon Industrial de La Fuente del Jarro, desplegava del seu estat d'inacció de poble, per a acabar fent-se la titànica ciutat que és ara. Era l'època en què determinats dies de la setmana, una dolça flaire de galeta torrada omplia els carrers de Paterna, a la ràdio s'escoltava la veu moralitzant d'Elena Francis, i les nostàlgiques cançons del programa "Cada canción un recuerdo", mentre una incipient Televisió Espanyola feia les seues primeres retransmissions en blanc i negre al Casino de la Plaça i a algun domicili particular. És en eixe context en el qual les hàbils mans d'uns jóvens i il·lusionats paterners, feien música amb la pólvora, per a goig de tots els valencians, en el cor de les festes Josefines. Seixanta anys després, quan la Cordà de Paterna ha sigut declarada Festa d'Interés Local, Festa d'Interés Turístic Autonòmic, Festa d'Interés Turístic Nacional i Bé d'Interés Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana, quan va camí de que puga ser nomenada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, després de passar una cruel pandèmia de la qual, a poc a poc anem eixint, de nou, es torna a disparar la Cordà de Paterna a la plaça de l'Ajuntament de València, novament en el començament d'unes festes falleres que tornen a renàixer de les seues pròpies cendres. Ara estem en l'època de les noves tecnologies, de les xarxes socials, de la transmissió via streaming... una altra volta, uns seixanta jóvens i il·lusionats paterners, fills d'aquells que fa seixanta anys varen disparar aquelles inoblidables cordaes, tornen a fer història, ocupant una altra volta la plaça de l'Ajuntament, fent d'ella el seu particular carrer major en l'últim diumenge d'agost. Tinc entés que la mascletà que Vicente Caballer disparava a Paterna en agost, el dia del Santíssim Crist de la Fe, era la mateixa que es disparava l'any següent a la plaça de l'ajuntament per a falles. Enguany, la mateixa cordà que es dispara al carrer major de Paterna l'últim diumenge d'agost, serà la mateixa que es dispararà a la plaça de l'Ajuntament de valencia a falles, encara que amb un grapat de quilos menys de pólvora. De nou, després de seixanta anys d'aquella efemèride pirotècnic-festiva, el poble de Paterna, torna a la plaça de l'Ajuntament de València a fer la millor cordà del món. Ara, quan el món sencer està amb el cor en un puny, patint els inicis d'una guerra infame de conseqüències imprevisibles, tan sols demane al Crist de la Fe que, quan s'encenga la primera femelleta, d'ara en avant, la pólvora que s'encenga arreu del món, siga només per a crear espectacle, per a fer art, per a crear bellesa, per a il·luminar la nit dels pobles i per a donar llum i calor i no mai més per a destrossar la vida de les persones, dividir famílies senceres i fomentar l'èxode dels pobles, creant odi i pobresa, desesperació i misèria.
